(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Antiga talaia de la costa, a l’extrem occidental de la badia de Benidorm.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Antiga talaia de la costa, a l’extrem occidental de la badia de Benidorm.
Municipi i capital de la comarca del Racó (País Valencià): 100,7 km2, 660 m alt, 1.179 hab (2014)

(cast. Ademuz) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i estès a banda i banda del Túria.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que s’alimenta de les aigües del Túria i del Boïlgues i que dóna feina a més de la meitat de la població activa.
El poble conserva restes del castell d’Ademús, de l’època musulmana, refet durant les guerres civils del segle XIX. Hi ha també l’església arxiprestal de Sant Pere, refeta després del terratrèmol del 1656, i dues esglésies d’origen romànic: el santuari marià de La Huerta i San Joaquín.
Dins el terme es troben a més els llogarets d’El Val de la Sabina, Mas del Olmo i Sesga, les caseries d’Altamira, Guerrero i El Soto, i el barri de Las Eras de Torre Alta.
Masia i antic lloc, a l’est de la ciutat, a les terres de secà properes a la Granadella. És esmentat el segle XIV.
Pertanyia a l’abat de Benifassà. Conserva l’antiga torre de defensa.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Antic terme, al límit oriental de l’antic terme de Freixenet de Segarra, al camí de la Tallada a Santa Maria del Camí, al voltant d’una antiga torre medieval.
Nucli antic, recinte emmurallat, de la vila, situat sobre el promontori del cap de Tossa.
Construït entre els segles XII i XIV com a defensa dels pirates.
Antic castell i quadra, al sud-oest del poble, al límit amb el terme de Preixana.
El 1223 fou adquirit pel monestir de Vallbona de les Monges, però la possessió li fou discutida pel de Poblet.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Nom tradicional de l’antic castell de Montbui i de l’església de Santa Maria de la Tossa.
Antic castell o casa senyorial de l’antic municipi de Palau-sacosta.
Bastit el 1495 per Joan de Sarriera sobre una antiga fortalesa del segle XIV (per això també se’l coneix pel castell dels Sarriera).
És de planta quadrada amb dues torres que sobresurten, una de quadrada, que és la més antiga de l’edifici, una altra de cilíndrica i una galeria volada.
Llogaret de l’antic municipi de Llessui, a la vall d’Àssua, a poca distància d’aquest poble, a ponent, al voltant de l’església de Sant Julià.
L’antic castell de la Torre és esmentat ja el 1086.