(Confrides, Marina Baixa)
Antic castell, a la vall de Guadalest, reedificat el 1322.
Aguilar -Marina Baixa-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: edificis militars
Aguda, castell de l’
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Antic castell convertit en masia; rep també el nom de les Agudes.
Agres (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)
Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.
Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.
La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).
Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.
Àrea comercial d’Alcoi.
Ador (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)
Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.
L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.
El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.
Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.
Enllaç web: Ajuntament
Ademús (Racó)
Municipi i capital de la comarca del Racó (País Valencià): 100,7 km2, 660 m alt, 1.179 hab (2014)
(cast. Ademuz) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i estès a banda i banda del Túria.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que s’alimenta de les aigües del Túria i del Boïlgues i que dóna feina a més de la meitat de la població activa.
El poble conserva restes del castell d’Ademús, de l’època musulmana, refet durant les guerres civils del segle XIX. Hi ha també l’església arxiprestal de Sant Pere, refeta després del terratrèmol del 1656, i dues esglésies d’origen romànic: el santuari marià de La Huerta i San Joaquín.
Dins el terme es troben a més els llogarets d’El Val de la Sabina, Mas del Olmo i Sesga, les caseries d’Altamira, Guerrero i El Soto, i el barri de Las Eras de Torre Alta.
Adarró
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Antiga quadra. Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró, de caràcter defensiu.
Des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi, nom de l’ermita construïda al seu costat.
Abella, cap de l’
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Cap, situat a l’est del municipi, emplaçament de l’antiga torre de l’Abella, destinada a la defensa de la costa.
Abalarí, torre d’
Antiga torre de defensa propera al poble.
Vinaixarop
Masia i antic lloc, a l’est de la ciutat, a les terres de secà properes a la Granadella. És esmentat el segle XIV.
Pertanyia a l’abat de Benifassà. Conserva l’antiga torre de defensa.
Vilalta -Segarra-
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Antic terme, al límit oriental de l’antic terme de Freixenet de Segarra, al camí de la Tallada a Santa Maria del Camí, al voltant d’una antiga torre medieval.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 