(Tàrrega, Urgell, segle XIV – 1353)
Jurista i eclesiàstic. Fou ardiaca major del capítol de Vic. Actuà entre els consellers d’Alfons III el Benigne.
Escriví glosses als Usatges.
(Tàrrega, Urgell, segle XIV – 1353)
Jurista i eclesiàstic. Fou ardiaca major del capítol de Vic. Actuà entre els consellers d’Alfons III el Benigne.
Escriví glosses als Usatges.
Guillem de Vilamur (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé algunes cases a la ciutat.
Guillem de Vilamur (Catalunya, segle XIII) Prelat de la casa de Ribera (1257?-69?). Membre del llinatge homònim.
Guillem de Vilamur (Catalunya, segle XIV – segle XV) Abat d’Alaó (1414). Membre del llinatge homònim.
Veure> Ferrer, Vicent (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1350-1419).
(Catalunya, segle XIX)
Hebraista i eclesiàstic. És autor de treballs per a l’ensenyament de la llengua hebraica.
(França, segle IX – 893)
Arquebisbe de Narbona (885-893). Mantingué bones relacions amb el comte Guifré I el Pilós.
Ambdós procediren a completar la restauració de la diòcesi osonenca, instal·lant-hi com a bisbe titular l’antic arxipreste Gotmar.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Les seves obres resten perdudes.
Hom sap que escriví un entremès, amb música de Joan Pérez de Pastrana, que fou representat a València en ocasió de la visita que hi féu el rei Ferran I d’Antequera.
(Catalunya, segle XIII – València, 1243)
Primer bisbe de València després de la conquesta, nomenat per Jaume I de Catalunya el 1239 o el 1240.
El papa Gregori IX li confirmà el nomenament.
(València, 5 gener 1867 – 21 maig 1937)
Eclesiàstic i historiador. Havent seguit la carrera eclesiàstica, el 1903 fou canonge de la seu de Sogorb i més tard del capítol de València, d’on era també arxiver.
Va pertànyer a l’Acadèmia de Bones Lletres, a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Academia de la Historia, entre altres centres. Els seus estudis se centren principalment en la València medieval.
Cal esmentar: Historia de San Vicente Ferrer (1896), La orfebrería valenciana en la Edad Media (1924), Bibliografía valenciana medieval (1930), Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim (1932) i Sermons de Sant Vicent Ferrer (1932).
(Catalunya, segle XI – 1097)
Bisbe de Roda (1068-75). Era monjo del monestir de Ripoll. Retirat del govern de la seva diòcesi, visqué apartat del món fins a la seva mort, esdevinguda el 1097.
Fou famós per les seves virtuts.
(la Torre d’Oristà, Osona, 1823 – Vic, Osona, 15 juny 1899)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Vic. Dirigí el setmanari vigatà “La Veu de Montserrat”.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.