Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Sanchis i Sivera, Josep

(València, 5 gener 1867 – 21 maig 1937)

Eclesiàstic i historiador. Havent seguit la carrera eclesiàstica, el 1903 fou canonge de la seu de Sogorb i més tard del capítol de València, d’on era també arxiver.

Va pertànyer a l’Acadèmia de Bones Lletres, a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Academia de la Historia, entre altres centres. Els seus estudis se centren principalment en la València medieval.

Cal esmentar: Historia de San Vicente Ferrer (1896), La orfebrería valenciana en la Edad Media (1924), Bibliografía valenciana medieval (1930), Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim (1932) i Sermons de Sant Vicent Ferrer (1932).

Salomó -bisbe Roda, s. XI-

(Catalunya, segle XI – 1097)

Bisbe de Roda (1068-75). Era monjo del monestir de Ripoll. Retirat del govern de la seva diòcesi, visqué apartat del món fins a la seva mort, esdevinguda el 1097.

Fou famós per les seves virtuts.

Sala i Fugurull, Ramon

(la Torre d’Oristà, Osona, 1823 – Vic, Osona, 15 juny 1899)

Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Vic. Dirigí el setmanari vigatà “La Veu de Montserrat”.

És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

Sala, Ramon

(Catalunya, segle XIII)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic.

Participà a la redacció del còdex que tracta dels miracles de sant Bernat Calbó, bisbe d’aquella seu.

Rosanes, Berenguer de * -eclesiàstic, s. XI-

Falsa filiació de Berenguer Sunifred (bisbe de Vicarquebisbe de Tarragona).

Roca -varis bio-

Baltasar Joan Roca  (País Valencià, segle XVI – València, 1629)  Frare dominicà (1581). Tingué diversos càrrecs. És autor de sermons notables i d’altres escrits.

Jaume Roca  (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78)  Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.

Joan Roca  (Maó, Menorca, segle XVIII – 1820)  Escriptor. Deixà inèdits un Diccionari geogràfic de Menorca, un Diari de fets remarcables esdevinguts a Maó des de 1777, i una Relació d’un viatge a Itàlia.

Joan de Jesús Roca  (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII)  Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.

Joaquim Roca  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899)  Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.

Simó Roca  (Illes Balears, segle XVII)  Gravador. Apareix documentat del 1646 al 1670, amb una producció bastant abundant. Li és atribuït el mapa de Mallorca de l’obra de l’historiador Vicenç Mut.

Vicent Roca  (País Valencià, segle XVI)  Historiador. És autor de la Historia en la cual se trata del origen y guerras que han tenido los turcos desde su comienzo hasta nuestros tiempos (1556).

Prats, Guillem de

(Catalunya, segle XIV)

Prelat i framenor. Residia al convent de Barcelona. Sojornà a París, d’on passà a Orient.

El 1370 fou nomenat arquebisbe de Combraia, a la Tartària, pel papa Urbà V. Gaudí d’un notable prestigi.

Posa, Andreu

(Catalunya, segle XIX – 1889)

Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Vic i canonge lectoral de Barcelona.

Sobresortí pels seus coneixements de llatí i de grec.

Pont, Antoni

(la Selva de Mallorca, Mallorca, 1500 – Palma de Mallorca, 1580)

Eclesiàstic. Pertanyia a l’orde dels trinitaris. Era doctor en ambdós drets i catedràtic d’arts a l’estudi general de Lleida.

El 1578 fou nomenat per Felip II de Catalunya arquebisbe d’Oristany (Sardenya). Fra Pont, mogut per la seva modèstia dilatà la seva acceptació fins que s’esdevingué la seva mort.

Ponç, Josep

(Barcelona, 1681 – 1761)

Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44).

Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.