Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Bertran i Eixarch, Lluís -sant dominic-

(València, 1 gener 1526 – 9 octubre 1581)

Religiós dominicà i sant. Era fill d’un notari. Ingressà a l’orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina.

El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S’oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera.

Se’n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l’evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d’Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans.

Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9 d’octubre; a València és commemorat, però, el 20 d’octubre.

Bernat de Puigcercós

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Teòleg i predicador dominicà. Ensenyà teologia a València i a Girona.

En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova.

Berard, Francesc

(Palma de Mallorca, 1575 – 1624)

Frare dominicà. Fundà el convent d’Inca. Es distingí a diversos càrrecs de l’orde i també com a predicador i historiador.

És autor d’alguns escrits.

Bennasser, Miquel

(Illes Balears, segle XII)

Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor.

Prengué l’hàbit dominicà i es distingí en l’evangelització dels sarraïns de Mallorca.

Benet, Cebrià

(Albelda, Llitera, 1460 – Roma, Itàlia, 1525)

Teòleg dominicà. Ensenyà a París i a Roma.

Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic: Acaleus contra Iudaeos (1515).

Bauçà i Sales, Simó

(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)

Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).

Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.

Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.

Ballester, Lluís -varis-

Lluís Ballester  (València, 1542 – 1624)  Jesuïta i escriptor. Professor de llengua hebrea als col·legis de Sardenya i de València -fou mestre de Juan de Ribera-, i més tard rector al col·legi de Tarragona. Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums: Hierologia (Lió 1615).

Lluís Ballester  (València, 1734 – 1817)  Escriptor. Frare dominicà. Escriví diversos treballs en castellà, de caràcter erudit, així com algunes poesies.

Balaguer i Salvador, Damià

(la Jana, Baix Maestrat, segle XVI – Pata, Filipines, 1602)

Missioner dominicà. Germà d’Andreu. Fou missioner a Mèxic i Filipines.

El 1601 publicà una memòria, dedicada al seu germà, sobre l’estat d’expansió del cristianisme a les Filipines, el Japó i la Xina.

Balaguer i Salvador, Andreu

(la Jana, Baix Maestrat, 26 setembre 1551 – Oriola, Baix Segura, 11 abril 1626)

Bisbe d’Oriola (1604-26). Germà de Damià. Era dominicà i deixeble de sant Lluís Bertran. Ensenyà teologia a Tarragona i València.

Ocupà diversos càrrecs i fou nomenat bisbe d’Albarrasí el 1602. L’any següent li fou donada la mitra d’Oriola, que conservà fins a la seva mort.

Avinyó, Bartomeu

(la Jana, Baix Maestrat, segle XVI – Nàpols, Itàlia, 1625)

Escriptor. El 1580 ingressà a l’orde dominicà. Fou enviat a Roma per a sol·licitar la canonització de Lluís Bertran i esdevingué provincial de Nàpols.

Escriví una vida de Lluís Bertran en castellà, basada en les de Vicent Justinià Antist i de Baltasar Joan Roca, traduïda a l’italià (Vita, virtú e miracoli del Beato Luigi Bertrando, Roma 1623).