Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Capuç -escultors-

(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.

Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:

Juli Capuç  (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII)  Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:

  • Francesc Capuç i Calbet  (València, 1665 – 1727)  Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
  • Ramon Capuç i Calbet  (València, 1666 – 1743)  Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).

Canals, Pere

(Xàtiva ?, Costera, segle XIV – València ?, segle XV)

Frare dominicà i teòleg. Era germà d’Antoni. Gaudí de la protecció reial.

Quan Antoni anà a Barcelona el 1398, deixant així el lectorat de teologia de la seu de València, Pere el substituí en aquest càrrec, per ordre de Martí I l’Humà.

Burguets, Arnau

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Frare dominicà. Assolí un considerable prestigi. Fou provincial de l’orde.

Brondo, Domènec

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1652)

Dominicà. Ingressat a l’orde el 1593, fou superior del convent de Palma de Mallorca.

Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l’any 1612.

Escriví una Relació de la santa vida de… Guillem Malferit.

Borguny i Castelló, Albert

(Palma de Mallorca, 1707 – 1770)

Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l’orde dominicà. És autor, entre d’altres, del retaule de l’altar major de Santa Eulària de Palma de Mallorca.

Va escriure poemes burlescs (S’alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d’un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano).

Bono i Montsó, Gaspar de

(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)

Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).

El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).

Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

Bono, Josep

(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)

Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.

Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.

Bofarull i de Rosselló, Tomàs

(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)

Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.

És autor d’una obra religiosa.

Bodí i Cangròs, Salvador

(Cullera, Ribera Baixa, 19 juliol 1814 – Carcaixent, Ribera Alta, 10 maig 1884)

Frare dominicà i meteoròleg. És autor d’un Historia meteorológica de Carcagente. L’obra abunda en una sèrie d’observacions directes de bon interès, especialment pel que fa als orígens del conreu dels tarongers.

Bleda, Jaume

(Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 3 desembre 1622)

Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí.

Fou des del 1591 un decidit partidari de l’expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia.

És, a més, autor, entre altres obres, d’una Coronica de los moros de España (1618).