(Vallespir / Alt Empordà)
Depressió (175 m alt) de la serra que separa les dues comarques, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer franco-espanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda.
(l’Albiol / l’Aleixar / la Selva del Camp, Baix Camp)
Depressió (468 m alt) de la serra que uneix el puig d’en Cama amb la serra de la Mussara, situada entre els tres municipis.
(Ripoll, Ripollès / Santa Maria de Besora, Osona)
Depressió de la serra que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre els dos municipis.
A l’oest del coll es troben les masies del Babí Gros i del Babí Xic (els Babís).
Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós amb la regió occitana de Coserans (terme d’Aulus).
Depressió (2.260 m alt) de l’antic municipi de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l’occità de Seix.
Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans.
Depressió (1.250 m alt), del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’oest, fins a Guilanyà, sobre el Cardener.
Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume.
Depressió (1.140 m alt) de la serra que separa les aigües del riu Arija de les del riu Merlès, entre els rasos de Tubau i el coll de Merolla.
Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l’Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt).
Al mig de la depressió hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran.
(Catalunya)
Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.
Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva.
També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.
Dades dels Països Catalans 