(Barcelona, 1837 – 1912)
Pintor i decorador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a París, on fou deixeble de Gleyre.
Conreà la pintura de gènere i la decoració mural, que realitzà per a nombroses mansions.
(Buenos Aires, Argentina, 28 juliol 1875 – 12 novembre 1944)
Arquitecte i decorador d’origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.
(Catalunya, segle XIX)
Dibuixant i projectista. Són molt notables els seus projectes de mobiliari, que foren justament lloats.
Fou el pare de Manuel i de Francesc Fontanals i Mateu.
Veure> Francesc Garcia i Escarré (pintor i decorador català, 1871-1954).
(Barcelona, 18 juny 1881 – Sabadell, Vallès Occidental, 11 abril 1964)
Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
(Barcelona, 1903 – 1977)
Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat.
Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha fet exposicions de pintura. Col·labora a “Tele/eXprés” de Barcelona i a “L’Indépendant”, de Perpinyà.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 desembre 1915 – Barcelona, 27 octubre 2014)
Decorador, ebenista i dissenyador. Fill de Daniel Blanxart i Pedrals.
El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani.
(Madrid, 1 juny 1889 – Sitges, Garraf, 4 desembre 1971)
Decorador, figurinista i dibuixant, conegut com a Pepito Zamora.
Vinculat a Sitges des dels anys 1940, hi féu una exposició individual el 1970 (Sala Blaumar).
(Tarragona, 1886 – Barcelona, 1974)
Restaurador, tallista i decorador. Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificada, per clàusula expressa de qui l’encarregà l’obra, com a autor de la capella del Santíssim de Canet de Mar (1955) i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona (1939), i el retaule del Roser de l’església de Vilafranca del Penedès (1962).
Reconstruí i decorà la imatge de la Mare de Déu de la Candela, de Valls. Fou el decorador de l’avantllotja reial del Gran Teatre del Liceu.
Dades dels Països Catalans 