(País Valencià, segle XIV)
Dama. Fou la segona muller de Berenguer de Vilaragut, el conseller de Jaume III de Mallorca. El seu marit era vidu de Sança, la filla natural del rei Sanç de Mallorca, i ja tenia tres fills del matrimoni amb aquella.
Francesca tingué tres fills més, un dels quals fou Nicolau de Vilaragut.
(Catalunya, segle XI – 1034)
Muller de Guisad de Lluçà.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – ?, segle XIV)
Dama. Era la filla petita del rei Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.
Es casà amb el comte alemany Robert II, que tenia les seves possessions al Palatinat.
(Savoia, França, 1206 – Provença, França, desembre 1266)
Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.
Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d’Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles I d’Anjou, germà del rei francès).
El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d’aleshores a mans dels Anjou.
Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.
Els quatre germans eren fills del jurista Berenguer de Bardaixí.
Berenguer de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Fou l’iniciador de la línia dels senyors d’Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó). El 1441 assistí a les Corts aragoneses començades a Alcanyis i continuades a Saragossa. En 1452 fou membre de la comissió executiva de les noves Corts d’Aragó. Actuà encara com a apoderat, en 1460, de les celebrades a Fraga.
Joan de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XIV – després 1451) Militar. Senyor d’El Grado, Saidí, Osso, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux. Fou camarlenc dels reis Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim. El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII. Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès. Es distingí (1413) en la campanya contra el comte Jaume II d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de La Almolda, Pertusa i Antillón (Aragó), la qual s’extingí aviat. Era el pare de Berenguer de Bardaixí i de Pinós (Ribagorça, segle XV – País Valencià, segle XV) Iniciador de la línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià).
Jordi de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XV) Prelat. Fou bisbe de Tarassona. El 1450 figurava també amb el càrrec de canceller d’Alfons IV el Magnànim en terres aragoneses i president del Consell d’Aragó. Fou un dels tractadors de les Corts aragoneses de 1452. Tres anys més tard actuà d’ambaixador prop del nou papa Calixt III. La seva activitat política resultà notable. Figurava també entre els apoderats de les corts de Fraga de 1460.
Maria de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XV) Dama. Es casà amb el noble aragonès Pere Ximénez d’Urrea.
(Catalunya, segle XI)
Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador de la comarca d’Anoia.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III de Barcelona, i mare de Guerau Alemany (IV) que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(País Valencià, segle XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347)
Senyor d’Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya, el qual, en recompensa, l’armà cavaller.
El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera.
Fou el pare de Violant d’Arenós i Cornell (País Valencià, segle XIV) Muller d’Alfons d’Aragó, duc de Gandia. Aportà la baronia d’Arenós al seu marit.
(Xipre, segle XIV)
Única filla de Ferran de Mallorca, vescomte d’Omelades, i d’Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre. En fugir de Xipre el seu pare, ella era de poca edat. Restà a la cort de Nicòsia amb la seva mare.
Anys després es casà amb el noble Felip d’Ibelín d’Arsur. L’enganyà amb l’almirall Joan de Monstry, que el 1369 fou empresonat pel seu marit, el qual s’havia convertit aleshores en un poderós valedor del partit que acabava de dur al tron el nou rei Pere II.
Havent ocupat Xipre els genovesos, l’almirall Piera de Campo Fregoso féu detenir i escapçar Felip (1373). Alisa, que es féu famosa per la seva vida turbulenta, s’amistança aleshores, o potser ja abans, amb l’almirall genovès, que era ja el segon marí d’aquell grau entre les seves relacions.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Segona muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.
Tingué dos fills del seu matrimoni: Antoni de Montcada i Abbate, que seria comte d’Adernó, i Pere.
Dades dels Països Catalans 