Arxiu d'etiquetes: dames

Constança d’Aragó i d’Anjou

1 Resposta

(València, 4 abril 1300 – Garcimuñoz, Castella, 19 octubre 1327)

Filla de Jaume II el Just i de Blanca d’Anjou. El 1303, el famós adelantado castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi i vidu de l’infanta Isabel de Mallorca, demanà a Jaume II la mà de Constança.

El compromís de noces fou signat a Xàtiva, el 1306, a Guadalaviar, es signaren els capítols definitius, i per l’agost de 1307 se celebrà la boda per poders a Perpinyà. Després es traslladà a València i d’allí a Villena, a càrrec del marit fins arribar a la pubertat. El 3 d’abril de 1311 fou celebrat el matrimoni.

Constança patí durant anys de tuberculosi. Les seves lletres al seu pare palesen que la malaltia li augmentava un profund enyorament.

Constança -comtessa Pallars Sobirà, s XI-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI – 1049)

Primera muller del comte Artau I Miró de Pallars Sobirà.

Comenge, Marquesa de

Deixa un comentari

(Occitània, segle XV – País Valencià, segle XV)

Dama. Era muller de Joan de Montcada i de Luna.

Fills seus foren Pere III i Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut. El primer consolidà la branca valenciana de la família.

Chiaramonte, Àgata

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Dama d’una de les famílies nobles més poderoses de Sicília.

Es casà amb Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernó, de la branca sicíliana dels Montcada. No tingué fills.

Carròs, Alamanda *

3 Respostes

Veure> Alamanda de Boixadors  (dama de Sardenya del segle XIV).

Cardona i de Vilamarí, Maria de

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, 1509 – 1563)

Marquesa de Padula i comtessa d’Avellino. Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia. Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Collessano.

Era persona afeccionada a la música i a les lletres. Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet.

Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540 amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena.

Cardona i Colón, Maria de

2 Respostes

(País Valencià, segle XVI – 1591)

Dama. Cosina germana de Felip de Cardona i de Borja, el qual heretà el marquesat de Guadalest a la mort de Maria, la qual s’intitulà duquessa de Veragua i marquesa de Jamaica, com el seu germà Cristòfor de Cardona i Colón.

Caldesa

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Personatge femení. Tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella. Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat.

Tant la narració Tragèdia de Caldesa, de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics.

En dos altres poemes, de datació probablement posterior (A Caldesa i Debat ab Caldesa), la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes.

S’han perdut dues cartes d’amor de Roís de Corella a Caldesa.

Calataiud i Ferrandis d’Híxar, Agnès Maria de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – 1733)

Muller (1729) del noble aragonès Juan José de Azlor, comte de Guara.

Germana de Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud, del qual els seus descendents heretaren totes les seves propietats, ja que morí solter.

Cabrenç, Ermessenda de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, féu resistència als invasors, des de les seves terres, negant-se a secundar la política de Jaume.

El 1290, Alfons II el Franc ordenava al seu favor el pagament d’una indemnització per haver perdut les seves terres en aquella avinentesa.