(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Pere II el Gran i de l’amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan.
Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d’aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn.
(País Valencià, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Muller de Joan de Prades i de Foix. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera; Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia; Lluís, que fou bisbe de Mallorca; i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica.
(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1392)
Dama. Filla del jutge d’Arbòrea Hug III, l’aliat dels catalans a la campanya de conquesta de l’illa en 1323-24.
Es casà amb Guillem Galceran de Rocabertí, fill de vescomte Dalmau VII, mort precisament a Sardenya durant la campanya esmentada. Un germà de Maria, Marià d’Arbòrea, es casà amb Timbor de Rocabertí, germana de Guillem Galceran.
A la mort del sogre de Maria, el seu marit heretà la senyoria de Cabrenys, mentre el vescomtat era per al seu cunyat Jofre V.
Fill de Maria fou Guerau de Rocabertí, segon del llinatge a la baronia segregada de Cabrenys.
(Aragó ?, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)
Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella.
Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós.
Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l’anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D’aquesta feta prové l’aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit.
Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet.
(Barcelona, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sardenya molt destacadament. El 1433 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Fou lloctinent del lloctinent reial a l’illa en 1437-40, i altra vegada en 1444. Restà a l’illa.
Era pare de Jaume i de Marquesa Aragall (Sardenya, Itàlia, segle XV) Muller de Guerau (II) de Doni, senyor de Tuili. El seu marit era un noble ja sard però d’ascendència catalana molt pròxima. En 1450, havent hagut d’hipotecar Tuili, la senyoria fou adquirida pel seu germà, Jaume.
Beatriu d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.
Berenguer Gombau d’Anglesola (Catalunya, segle XI) Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.
Berenguera d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.
Cecília d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.
Constança d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.
Gombau d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – vers 1362) Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).
Magdalena d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – segle XV) Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.
Ramon Arnau d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.
Sibil·la d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – 1393) Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Fou proposada per Jaume de Cervera i altres magnats urgellencs, adversaris dels Montcada, com a muller del comte Àlvar I d’Urgell. Aquest es trobava ja aleshores unit en matrimoni, per bé que no consumat, amb Constança de Montcada.
Ja a punt de casar-se a l’església de Menàrguens, el comte Àlvar es negà a fer-ho amb Sibil·la, i declarà sobtadament el seu amor per Cecília de Foix, amb la qual s’uniria el 1256. Aquest afer deixà al marge Sibil·la d’Anglesola tot just començaren les complicacions. Més encara, els seus parents s’oblidaren per raons polítiques del greuge inferit a Sibil·la i feren costat al comte en la seva posició de fidelitat a la dama de Foix.
Sibil·la d’Anglesola conegué encara unes altres vicissituds sentimentals poc freqüents. Anys després dels fets anteriors contragué un nou matrimoni. El seu marit, al cap d’un temps de vida conjugal, sentí vocació religiosa i, com a resultat de diverses gestions, aconseguí entrar a l’orde de predicadors. En aquesta darrera avinentesa, Jaume I adreçà a Sibil·la d’Anglesola una lletra de conhort plena de simpatia.
Guerau d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. De filiació imprecisa. En 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i del marit d’aquesta, Martí I el Jove.
Guerau d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. En 1327, essent jove, assistí a l’assemblea davant la qual Jaume III de Mallorca reconegué, a Barcelona, el seu vassallatge a la corona Catalano-aragonesa.
Gueraua d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Filla de Guillem II d’Anglesola. Muller de Simó de Palau, vescomte de Bas.
(Catalunya, segle XII)
Muller de Bernat Amat de Claramunt. N’hagué dos fills: Guillem i Ramon Folc II de Cardona.
Alguns genealogistes del casal de Cardona l’han feta passar per germana del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. La pretensió sembla sense fonament, i ni tan sols existeixen indicis que el comte esmentat hagués tingut mai una germana.
Antònia d’Alagó (Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Noble dama. Filla d’Artau d’Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet.
Bartomeu Alagó (Barcelona, segle XV – ?, segle XV) Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet.
Lucina d’Alagó (Aragó, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV) Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d’aquesta família que s’instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, comte d’Agosta.
Dades dels Països Catalans 