Arxiu d'etiquetes: dames

Cabrera, Elisabet de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Dama. Néta i successora de Berenguer de Cabrera i de Castelló i de Guillema de Cabrera. Muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge vescomtal.

Feu hereu un familiar anomenat Artau de Foces, que es cognomenà Artau de Cabrera (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a la primera campanya d’annexió del Rosselló (1343). També hi anà a la segona (1344), formant part del consell reial. El 1352 vengué tots els seus drets sobre el castell de Cabrera, la Bastida de l’Infern, la vall de Sau i la vall d’Osor a Bernat III de Cabrera, comte d’Osona.

Bureta, comtessa de *

Deixa un comentari

Veure> María de la Consolación de Azlor y de Villavicencio (aristòcrata catalana, 1775-1814).

Boixadors, Beatriu de -varis-

3 Respostes

Beatriu de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Filla de Berenguer de Boixadors. Iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors (1368). Es casà en primeres núpcies amb Joan Boïl, senyor de la baronia de Borriol, i en segones amb Bernat d’Olzinelles; del primer tingué un fill, Berenguer, que morí jove. Deixà hereu dels seus béns un dels seus néts, Berenguer, amb la condició que adoptés el cognom de Boixadors.

Beatriu de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Muller d’Arnau de Foixà i d’Orriols. Era germana de Ramon Berenguer i de Berenguer. La descendència del seu matrimoni es digué de Foixà-Boixadors.

Blancafort d’Empúries i de Cabrera

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera.

A la mort del seu pare, el 1313, n’heretà 20.000 sous.

Blanca de Castella i d’Aragó

1 Resposta

(Castella, 1319 – Catalunya ?, segle XIV)

Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó. Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella i de Maria d’Aragó i d’Anjou. La seva mare la portà a Calataiud.

Fou projectat el seu matrimoni amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei. Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal.

Retirada la seva mare, de Blanca hom només sap que tingué poca salut, i ha sospites que fou monja del monestir de Sixena.

Besora, Ermemir de

9 Respostes

(Catalunya, segle X)

Vicari o veguer del castell de Besora, documentat entre 981 i 994. Iniciador de la família.

Casat amb Ingilberga, la qual tingué una filla natural amb el comte Oliba Cabreta de Cerdanya.

Fou el pare de Gombau I de Besora, i de:

Emma-Ingilberga de Besora  (Catalunya, segle X – segle XI)  Muller de Guifre de Balsareny. Documentada entre 1013 i 1039. Fou mare del bisbe de Vic Guillem de Balsareny.

Oliba de Besora  (Catalunya, segle X – segle XI)  Bisbe d’Elna. Documentat entre 1009 i 1013.

Beatriu -filla Pere II-

7 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla de Pere II el Gran i de l’amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan.

Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d’aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn.

Arenós, Sança Eiximenis d’

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Muller de Joan de Prades i de Foix. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera; Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia; Lluís, que fou bisbe de Mallorca; i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica.

Arborea, Maria d’

2 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1392)

Dama. Filla del jutge d’Arbòrea Hug III, l’aliat dels catalans a la campanya de conquesta de l’illa en 1323-24.

Es casà amb Guillem Galceran de Rocabertí, fill de vescomte Dalmau VII, mort precisament a Sardenya durant la campanya esmentada. Un germà de Maria, Marià d’Arbòrea, es casà amb Timbor de Rocabertí, germana de Guillem Galceran.

A la mort del sogre de Maria, el seu marit heretà la senyoria de Cabrenys, mentre el vescomtat era per al seu cunyat Jofre V.

Fill de Maria fou Guerau de Rocabertí, segon del llinatge a la baronia segregada de Cabrenys.

Aragó, Constança d’

1 Resposta

(Aragó ?, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)

Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella.

Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós.

Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l’anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D’aquesta feta prové l’aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit.

Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet.