(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Magnat. Gaudí de bona influència a la cort d’Alfons I el Cast, i més encara a la del seu successor Pere I el Catòlic, del qual fou amic íntim i fidel conseller.
Amell, Bernat -magnat-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: consellers/es
Albert, Guillem
(Perpinyà, segle XIV)
(o Guillem Adalbert) Consol de Perpinyà (1325). Partidari del projecte de Pere III el Cerimoniós d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest.
Ocupada l’illa de Mallorca pel rei Pere el 1343, fou alliberat. Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere.
Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure (1344) i de Perpinyà (1345). Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida.
Albanell, Jeroni
(Barcelona, segle XV – 1504)
Advocat i funcionari reial. Cap del monopoli d’abastament de la carn de Barcelona i advocat de la Generalitat.
Col·laborador de Ferran II el Catòlic, fou nomenat lloctinent de Mallorca (1491), regent de la conselleria de Catalunya (1491-94), i del consell suprem d’Aragó (1494-1504).
Per la seva condició de ciutadà honrat barceloní i funcionari reial, Ferran II li encomanà, juntament amb Jaume Destorrent, la redacció del privilegi d’insaculació del Consell de Cent de Barcelona.
Àger, Ramon Berenguer d’
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I el Conqueridor. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial.
Per l’agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d’Urgell contra els interessos de l’hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament del castell de Balaguer sota la condició de que Ramon Berenguer d’Àger el governés.
Participà a la campanya de Mallorca amb 25 cavallers propis, un cop acabada, fou el designat per a repartir les terres i el botí, a ell li correspongueren 341 cavalleries i la meitat dels drets sobre dos molins.
El 1236 fou un dels testimonis de la pau de Tàrrega entre Jaume I i Ponç I d’Urgell. el 1238 seguí al rei a la conquesta de València, on es distingí al setge de la capital i fou un dels signants dels convenis de capitulació de la ciutat. el rei li concedí algunes cases, així com el castell i la vila de Vilafamés, la senyoria de la vall de Veo i algunes terres a Xàtiva.
El 1243 fou un dels marmessors del comte Ponç I d’Urgell. El 1250 assistí a les Corts generals d’Alcanyís, on fou designat àrbitre per resoldre les qüestions sorgides entre el rei Jaume I i el primogènit reial Alfons d’Aragó i de Castella.
Vilanova, Vidal (I) de
(Catalunya, segle XIV – vers 1353)
Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l’orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
El desembre de 1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l’orde de Montesa, permís que el 8 de juny de 1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers.
Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l’empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos.
Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d’Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Després, l’any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354).
Vallseca, Guillem de
(Barcelona, segle XIV – després 1412)
Doctor en lleis. Fou conseller en cap de Barcelona (1387, 1390, 1399 i 1405).
El seu prestigi el féu assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, de Joan I, a la mort del qual fou processat, i de Martí l’Humà, que el rehabilità. Durant l’Interregne (1410-12) assessorà al Parlament català i es mostrà partidari de la causa de Jaume d’Urgell.
Són importants les seves obres jurídiques: Glossa als Usatges i Pastillae super Constitutionibus Cataloniae.
Torrelles i de Blanes, Pere de
(Catalunya, s XIV – l’Alguer, Sardenya, 1410)
Lloctinent de Sardenya. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Ramon. Senyor de Castellet (Penedès).
Ocupà els càrrecs de conseller de Martí l’Humà i de cap de l’expedició del 1409 contra els rebels sards i els seus aliats, els genovesos i el vescomte de Narbona.
Nomenat també capità general de l’armada catalana, es posà al servei de Martí el Jove de Sicília, i fou lloctinent reial a Sardenya. Obtingué la gran victòria de Sanluri i conquerí Esglésies i Oristany.
Martí l’Humà li encarregà la tutoria del petit Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Morí de pesta.
Foren fills seus Martí i Joan de Torrelles i López de Gurrea, i:
Carles de Torrelles i de Gurrea (Aragó, segle XV – 1483) Hospitaler. Actuà en el setge d’Ischia. Amb la capitulació de Barcelona recuperà la seva comanda de Castellot (1472).
Torre, Abraham de la
(Figueres, Alt Empordà, segle XIII)
Distingit hebreu. Formava part del consell de l’infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-.
Actuà especialment quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília.
Sentmenat i de Torrelles -germans-
Foren fills de Pere (V) de Sentmenat i de Ribes.
Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles (Catalunya, segle XIV – 1359) Senyor de Campsentelles. Heretà del seu pare la castellania de Sentmenat.
Berenguer de Sentmenat i de Torrelles (Catalunya, segle XIV) Cavaller i conseller del rei Alfons III. Rebé d’aquest rei, en 1328, les senyories de Vilamajor i de Cardedeu, on havia de formar-se una nova branca del llinatge. Fou el pare de Pere (VI), de Ramon i de Galceran de Sentmenat i de Peguera.
Sarroca, Jaume
(Catalunya, 1248 – Poblet, Conca de Barberà, 1289)
Prelat i gran conseller de la corona. Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca, fou criat a la cort reial. Rector d’Albalat (1260) i canonge sagristà de Lleida (1267).
Des del naufragi de l’expedició de Jaume I a Terra Santa (1269) no se separà de la cort. Fou notari reial, i li ha estat atribuïda una part important del Llibre dels Feyts o Crònica del rei En Jaume. El 1272 féu de mitjancer entre el rei i l’hereu, Pere.
El 1273 fou consagrat bisbe d’Osca. Acompanyà el rei Jaume I al concili de Lió (1274). El 1276, ja malalt el rei, fou un dels signants dels codicils afegits al testament. S’encarregà de l’enterrament provisional del rei a València.
Per desavinences amb Pere II, el nou rei, es retirà a Osca; però ambdós es reconciliaren quan, arran de la invasió de Catalunya pels croats francesos, el bisbe acudí a auxiliar el rei, que morí aquell mateix any. Durant el regnat d’Alfons II, recuperà el seu ascendent a la cort.
Fou enterrat a Poblet, en un sepulcre d’alabastre.
Dades dels Països Catalans 