Arxiu d'etiquetes: congosts

Escales, pas d’ -Alta Ribagorça-

5 Respostes

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.

Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.

El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.

Escales -Garrotxa-

Deixa un comentari

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales), és situat a l’esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris).

L’església és esmentada ja el 913; l’edifici actual és romànic (segle XII); es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu.

Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix.

Erinyà

8 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (716 m alt), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

Prop seu, a l’Escap del Congost (on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia l’important congost d’Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp.

Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell.

Consolació, la -Berguedà-

1 Resposta

(Cercs, Berguedà)

Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació.

Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n’extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L’empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors.

El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del segle XVII que fou decorat amb pintures de Salvador Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del segle XIII.

Collegats, estret de

10 Respostes

(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)

Congost de 5 kms de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, al límit de les dues comarques, entre les serres pre-pirinenques de Peracalç, a l’oest, i del Boumort, a l’est.

Hi ha la roca de l’Argenteria i presenta sectors molt estrets de tal manera que ha estat defugit pels camins.

Actualment el travessa la carretera de Lleida a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua.

A l’entrada hi fou fundat el monestir de Gerri i a la sortida el de Sant Pere de les Maleses.

Colieto, coma de

1 Resposta

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.

Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraix (pas vers la coma de Contraix), el pic de Contraix i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespada a l’oest.

Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l’estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l’estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre.

Clua de Meià, la

3 Respostes

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.

Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.

Carançà, vall de

9 Respostes

(Ripollès / Conflent)

Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.

A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.

Capolatell, el

3 Respostes

(Navès, Solsonès)

Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l’extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.

Hi té l’entrada l’avenc del Capolatell, de 115 m de profunditat.

Canelles -Noguera-

2 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Caseriu i antiga quadra, a l’antic terme de Tragó de Noguera, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles.