(Barcelona, març 1935 – juliol 1936)
Setmanari. Òrgan del Partit Comunista de Catalunya.
En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se “Justícia Social – Octubre”, i poc després fou substituït per “Treball”.
Arxiu d'etiquetes: comunistes
Nueva Era, La
(Barcelona, octubre 1930 – abril 1937)
Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol. Abans n’havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín.
Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, N. Krupskaja, etc.
El 1936 fou editada pel POUM i dirigida per Andreu Nin.
Mercader i del Rio, Jaume Ramon
(Barcelona, 7 febrer 1913 – l’Havana, Cuba, 19 octubre 1978)
Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader.
Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics.
Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20 d’agost de 1940.
Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l’URSS, on fou condecorat amb l’Estrella d’Or, i després anà a Cuba.
Mercader, Caritat
(Santiago de Cuba, Cuba, 29 març 1892 – París, França, 1975)
(de nom real Caritat del Río i Hernández) Activista comunista. Resident des dels 6 anys a Barcelona.
El 1925 se separà del marit i amb els 5 fills es traslladà a França, on s’afilià al partit socialista.
En esclatar la guerra civil tornà a Catalunya, ingressà al PSUC i participà activament en la contesa.
Exiliada el 1939, entrà en contacte amb el serveis secrets soviètics i intervingué en la preparació de l’assassinat de Trotski, que dugué a terme el seu fill Jaume Ramon Mercader.
Martí i Salvat, Celestí
(Castellvell, Baix Camp, 25 setembre 1912 – Reus, Baix Camp, 9 juliol 2001)
Polític. Aprenent de torner, féu estudis mercantils.
A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI. El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes.
Fou elegit secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1936), i participà en l’expedició a Mallorca. Membre del comitè executiu del PSUC, anà al front (1937).
Exiliat el 1939, retornà vers el 1950; abans s’havia separat del PSUC per fidelitat a Joan Comorera i a la línia nacionalista, contrària a l’absorció d’aquell partit pel Partido Comunista de España.
Maig, Fets de -1937-
(Barcelona, 4 maig 1937 – 7 maig 1937)
Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT-FAI, “Amigos de Durruti” i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra).
Els fets s’iniciaren quan el comissari d’ordre públic de la Generalitat, Rodríguez Salas (PSUC), intentà d’emparar-se de l’edifici de la Telefònica, amb l’acusació que el comitè d’aquesta (CNT) s’havia extralimitat en les seves funcions.
La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poble Nou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d’aquestes lluites foren assassinats Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista) i Alfred Martínez (Joventuts Llibertàries) i hi hagué atemptats contra Frederica Montseny i Marià R. Vázquez.
Per tal d’aturar els fets es formà un nou govern de la Generalitat el dia 5 amb la inclusió de Sesé (substituït per Vidiella), Feced, Mas i Pou, sense assolir l’objectiu. El govern de la República, des de València, envià guàrdies d’assalt, que arribaren el dia 7.
Els fets de maig costaren mig miler de morts i un miler de detencions. Els comunistes responsabilitzaren el POUM dels fets i iniciaren una campanya de detenció dels dirigents d’aquesta organització, i alhora els acusaven d’estar al servei de Franco. Andreu Nin fou assassinat el juny de 1937.
Les conseqüències dels fets foren, en primer lloc, la pèrdua de poders de la Generalitat; en segon lloc, la crisi del govern Largo Caballero, i, en tercer lloc, la influència creixent dels grups comunistes PCE-PSUC.
Lucha Social -setmanari Barcelona-
(Barcelona, gener 1925 – abril 1925)
Setmanari comunista.
Editat com a portaveu de les minories d’oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de “La Batalla”.
A més de la defensa que feia de l’URSS, criticava la socialdemocràcia i l’apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical.
Lucha Obrera
(Barcelona, desembre 1923 – gener 1924)
Diari sindicalista i comunista.
Sostingut pels sindicats de la metal·lúrgia i dels transports.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Felipe Alaiz, Antoni Amador, Joaquim Maurín i Josep Viadiu.
Lluita! -Barcelona, 1934/35-
(Barcelona, novembre 1934 – abril 1935)
Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català.
La seva sortida fou molt irregular.
Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.
Juventud Obrera
(Catalunya, 12 juliol 1937 – 28 desembre 1937)
Publicació setmanal de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM).
Editada clandestinament després dels fets de Maig de 1937, quan el POUM i totes les seves organitzacions foren dissoltes.
Dades dels Països Catalans 