(Catalunya, 1 juny 1992 – juny 1999)
Emissora radiofònica. Creada per Miquel Calçada i Carles Cuní.
És la primera emissora privada dedicada a la radiofórmula que emet íntegrament en català.
El 9 de setembre de 1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català.
El 1999 canvià el nom pel de Flaix FM.
(Catalunya, juny 1999 – )
Nom en català que adoptà l’emissora Flash FM. Aquest canvi també afectà el segon canal de l’emissora, Flashback FM, que passà a anomenar-se Ràdio Flaixbac.
Amb tots dos canals emetent íntegrament en català, inclosa la publicitat, el grup aconseguí ràpidament el lideratge en el seu segment, la radiofórmula, i inicià posteriorment l’expansió cap a les altres terres de parla catalana, especialment Andorra i Mallorca.
Enllaç: Flaix FM
(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)
Realitzador radiofònic, actor i cantant.
Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.
El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.
(Tiana, Maresme, 4 octubre 1953 – )
Periodista i comunicador. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3.
Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l’Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions.
Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA.
(Catalunya, 1983 – )
(CCRTV) Entitat pública. Creada per Parlament de Catalunya per a la direcció i administració dels canals de televisió “TV3”, “Canal 33”, TVC Satèl·lit i les emissores de ràdio “Catalunya Ràdio” i “Ràdio Associació de Catalunya”, a les quals s’afegiren després “Catalunya Música”, “Catalunya Cultura” i “Catalunya Informació”.
L’any 2007 passà a anomenar-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Enllaç web: CCMA
(Girona, 29 gener 1915 – 7 novembre 2013)
Locutora de ràdio. L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al 1942 en que retornà a Girona.
En el decurs de la seva estada a Barcelona fou nomenada oficialment locutora de la Generalitat de Catalunya.
Creà el primer programa radiofònic de la postguerra en català, titulat Nostra dansa.
(Barcelona, 9 novembre 1961 – )
Periodista i guionista de ràdio i televisió. Inicià la seva carrera a Ràdio Joventut de Barcelona, on passà a formar part de l’equip de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal, amb qui col·laborà a Ràdio Barcelona, entre el 1981 i el 1985, i a Catalunya Ràdio, entre el 1985 i el 1995.
És autor del llibre A un pam de la glòria, dedicat al període en que el F.C. Barcelona guanyà quatre lligues i la Copa d’Europa a Wembley.
Fou presentador del concurs televisiu Tres pics i repicó (TV3) del 1988 al 1991 i del programa de debat Polèmic (TV3) i fou el creador, amb Lloll Bertran, dels personatges televisius Vanessa i Sandra.
Al gener de 1995 es féu càrrec del programa El matí de Catalunya Ràdio.
(Barcelona, 14 novembre 1924 – )
Emissora de ràdio. Va ser la primera emissora de l’estat espanyol, com indica el seu distintiu EAJ-1. El 1926 es va integrar a Unión Radio de Madrid i més tard s’incorporà a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER).
Des del 1924 al 1938 publicà la revista “Ràdio Barcelona”. El 1939 s’anomenava Radio Española 1 i emetia en castellà.
Als anys 1960 tornà a fer programes en català. El 1954 va instituir els premis Ondas de ràdio, televisió, cinema i música, que concedeix la SER.
Enllaç web: Ràdio Barcelona
(Girona, 21 gener 1918 – Barcelona, 30 gener 2002)
Locutor i animador cultural. Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i posteriorment a RNE. Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat.
Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona. Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona.
Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i Espanya. Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici de Sant Silvestre en un acte d’homenatge, a Barcelona, el 1998.
En les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2000 fou elegit diputat per la llista de Convergència i Unió.
Dades dels Països Catalans 