(Catalunya, 2 febrer 1999 – 2006)
Emissora radiofònica especialitzada en temes d’àmbit cultural, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Degut a les baixes audiències i a crítiques d’una part de la indústria cultural, l’any 2006 canvià de nom i de programació i passà de denominar-se iCat FM, emissora exclusivament musical.
(Catalunya, 10 setembre 1988 – )
Canal de televisió. Creat per Televisió de Catalunya SA i integrat a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), juntament amb TV3 i TVC Satèli·lit.
Creat com a complement de la programació de TV3.
(Barcelona, 1850 – 1860)
Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.
Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
(Barcelona, 1854 – 1861)
Societat creada per a l’explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell.
Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
(Barcelona, 1844 – 1860)
Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep Maria Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses.
La línia, inaugurada el 28 octubre 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57).
El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres).
(Barcelona, 1860 – 1875)
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera de la Marenda.
El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.
Pas subterrani que comunica la conca alta del Llobregat amb la del Segre a través de la serra de Cadí (pròpiament, sota la serra del Moixeró).
Fou construït en el període 1978-84 i s’hi accedeix des de Bagà (pel vessant sud), on acaba l’eix del Llobregat (de carretera); la boca sud (terme de Guardiola de Berguedà) és a 1.175 m alt.
En 5 km salva un desnivell de 61 m, fins al terme d’Urús, amb sortides a Bellver de Cerdanya i Alp. És de peatge.
(o dels Brucs) Depressió (627 m alt), a la Serralada Prelitoral Catalana, a l’oest del massís de Montserrat, que enllaça la conca d’Òdena amb la conca baixa del Llobregat.
Des del començament del segle XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida i és travessat pel túnel del Bruc, de 1.200 m de llargària, inaugurat l’any 1974.
(Barcelona, 1945 – 1965)
Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona, redactats per iniciativa de l’Institut Municipal d’Història i publicats a càrrec de l’editorial Aymà.
De diversa col·laboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà.
Paral·lelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” (1944-49), amb resums i algun treball original.
Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general.
Dades dels Països Catalans 