(Barcelona, 1784 – 1 març 1850)
Compositor i organista. Mestre de capella de Santa Maria del Mar des del 1819 fins que morí.
D’entre la seva producció destaquen La Passió de Jesucrist (oratori), quatre misses i La presentació de Nostre Senyor (drama sacre).
(Lloret de Mar, Selva, 8 octubre 1962 – )
Director d’escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre.
De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l’espectacle sobre textos de Josep Maria de Sagarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d’Or 1994.
Del 1996 al 1999, fou director del Festival d’Estiu Grec de Barcelona.
(Barcelona, 14 juny 1923 – l’Escala, Alt Empordà, 25 juny 2021)
Musicòleg i compositor. Nebot i estudiós de l’obra de Caterina Albert i Paradís. Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes i investigador musical.
També ha compost diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsódies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc.
Autor de diversos estudis de temàtica sardanística, publicà l’obra Contra la falsa sardana (1953) i fou un dels col·laboradors de la trilogia La sardana (1970).
Col·laborà a les revistes “Destino” de Barcelona i “Canigó” de Figueres.
(Durango, País Basc, 21 octubre 1893 – Bilbao, País Basc, 5 novembre 1986)
Compositor basc afincat a Barcelona. Fill de Lope Alberdi i Recalde. Deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Acabada la guerra civil, s’associà a Organería Española SA d’Azpeitia (Guipúscoa), i construí una bona part dels orgues a Catalunya en 1945-75.
És autor de Ballets catalans, Cançons de nois, Recitados de piano, etc, però, l’obra per la qual és conegut Alberdi és la seva Simfonia Basca, per a orgue, constituïda amb quatre temes populars; d’ells, un zortziko és tallat pels valents acords del cant Agur Jaunak.
(Vic, Osona, 1517 – Barcelona, 16 novembre 1582)
Organista i eclesiàstic. Fou canonge i mestre de capella de la seu de Barcelona. Hi afinà l’orgue, que aleshores fou tingut en excepcional. Fou un instrumentista extraordinari, que gaudí de gran fama.
Es distingí també pel seu fervor pedagògic, ja que ensenyava sense voler percebre honoraris dels seus deixebles.
Fou composicions de mèrit. És autor d’una col·lecció de Tientos, avui perduda. Només dos d’ells han arribat fins a nosaltres. Compongué també dos llibres de madrigals (Odarum diversis linguis decantarum) i dues ensaladas (El bon jorn i La lucha), editades en la col·lecció de Las Ensaladas (1581) publicades per Mateu Fletxa el Jove.
Fou nebot seu i deixeble Lluís Ferran Vila.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 maig 1851 – 6 agost 1906)
Músic i compositor.
Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora.
(Santiago de Xile, Xile, 15 desembre 1894 – Barcelona, 8 setembre 1976)
Compositor i pianista. Residí a Barcelona des del principi del s XX. Estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual esdevingué professor.
Des del 1945 al 1965 va ésser director del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
Actuà com a pianista i es dedicà a la composició (Himne ibèric, La sega, etc).
Com a pedàgog de la música escriví Tratado de la teoría de la música, Tratado de armonía i Método de Solfeo.
(Collbató, Baix Llobregat, 18 novembre 1871 – Madrid, 2 desembre 1932)
Compositor. El seu germà Camil li ensenyà les primeres nocions de solfeig. Estudià harmonia i composició a Barcelona amb Josep Ribera. Després d’un quant temps d’exercir de mestre de capella en un asil de Màlaga, ocupà el mateix càrrec a Barcelona al Col·legi del Loreto.
Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891), al qual dedicà les seves obres corals. Es destacà especialment en el gènere teatral, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva força lírica.
Algunes de les primeres obres seves són escrites en col·laboració amb J. Giménez, R. Calleja i A. Saco del Valle. El 1895 estrenà al Teatre Novetats de Barcelona Arthús, òpera en tres actes, damunt text de S. Trullol i Plana, i Euda d’Uriach (1900), basada en una obra d’Àngel Guimerà.
Es traslladà a Madrid, on triomfà com a autor de les sarsueles Don Lucas del Cigarral (basada en la comèdia Entre bobos anda el juego, de F. de Rojas i estrenada el 1899), La balada de la luz (1900), Doloretes (1901), El tirador de palomas (1902) i Bohemios (1903; transformada en òpera l’any 1920); Juegos malabares (1910), Anita la risueña (1911), Maruxa (1914; convertida també en òpera l’any 1915), El señor Pandolfo (1916), Trianerías (1919), Balada de Carnaval (1919), Doña Francisquita (1923), Talismán (1932, estrenada el 6 de desembre, quatre dies després de la mort del compositor), etc.
Escriví també una de les més notables col·leccions de lieder de l’època: Canciones epigramáticas (1915-16). Entre les seves obres corals es destaquen la cèlebre L’emigrant (1890) i Follies i paisatges, suite en cinc parts (1928).
Fou conferenciant i autor de llibres com Sofia (1923), L’entusiasme és la sal de l’ànima (1927) i el recull d’articles i conferències pòstum Julia (1971).
(Barcelona, 21 gener 1801 – 14 maig 1870)
Compositor. Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt. El 1829 anà a Milà i en tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral (1830).
El 1833 era a València i hi dirigia els espectacles d’òpera del Teatre Principal. Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició.
Compongué la coneguda Missa pastoril, estrenada el 1828 i presentada a Roma, amb gran èxit. També és autor d’una Missa per a gran orquestra i la Missa anomenada de l’arpa, tres misses de glòria i una Missa de rèquiem, una Pregària de la Verge, per a cor, un Tantum ergo, un O Salutaris i un nombre crescut de motets, lletanies, goigs i responsoris.
La seva obra més notable és el seu Rèquiem del 1845, de grans dimensions i estil sever. També compongué un Caprici per a gran orquestra, dues simfonies i diferents peces per a piano.
Publicà un mètode de solfeig i completà el mètode de composició d’Antonín Rejcha.
Fundà els premis Vilanova a les virtuts maternals i filials.
Deixebles seus foren Josep Teodor Vilar i altres músics remarcables.
Dades dels Països Catalans 