(Barcelona, 27 novembre 1920 – 21 març 2014)
Poeta i autor de lletres de cançons. Ha publicat els reculls poètics Per entrar en el regne (1957) i Intento el poema (1960), amb el qual aconseguí el premi Carles Riba 1959.
A més d’adaptar lletres estrangeres, n’ha escrites d’originals, les quals, musicades per Lleó Borrell, han estat premiades i han obtingut molta acceptació (Se’n va anar, etc).
(Tarragona, 2 març 1872 – 21 agost 1952)
Compositor i organista. Fou organista de la seu de Tarragona.
En 1888 guanyà el premi de composició ofert a l’Exposició Universal de Barcelona.
És autor d’un cert nombre d’obres remarcables.. .
(Agullent, Vall d’Albaida, 16 setembre 1854 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 febrer 1925)
Compositor. Director del Conservatori de València (1910-25).
Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano.
Compongué 2 misses, 3 sarsueles, una marxa religiosa, etc.
(Barcelona, 1833 – Buenos Aires, Argentina, 1902)
Compositor. Estudià als conservatoris de Barcelona i París.
Fou concertista d’harmònium i ensenyà a tocar aquest instrument a la reina Isabel II de Borbó. La seguí al seu exili de França.
L’any 1888 s’establí a l’Argentina, on exercí diversos càrrecs artístics.
(Palafrugell, Baix Empordà, 6 agost 1749 – Sant Benet de Bages, Bages, 14 febrer 1833)
Compositor de música religiosa i cantor. Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat (1786), d’on havia estat escolà.
Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona.
Passà l’última part de la seva vida a Sant Benet de Bages.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1810 – 21 novembre 1877)
Militar, escriptor, guitarrista i compositor. Participà en l’alçament contra Espartero (maig-juny de 1840), aixecant partides juntament amb Prim. Per això fou nomenat brigadier, càrrec que rebutjà dues vegades.
Posteriorment s’adherí (setembre 1843) a la Junta Suprema que dirigia la revolta de la Jamància, i fou nomenat capità general dels exèrcits de Catalunya amb el grau de mariscal de camp.
Publicà la novel·la El monje gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media (1863) i compongué una òpera (El Guerrillero).
(Tarragona, 1827 – Barcelona, 1875)
Sainetista. Desenrotllà les seves activitats a Barcelona i escriví també peces curtes per al teatre d’ombres xineses, l’argument de les quals s’inspirava sovint en temes d’arrels populars.
Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors el 1862 consta només per lo sainetista A. A. i E., hom pot atribuir-li’n set, d’entre els quals cal remarcar Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades, La promesa surrada i, sobretot, el Sainet dels estudiants que ixen de pena per a atipar-se a costa ajena, on palesa habilitat escènica i desimboltura per a resoldre situacions i dibuixar personatges.
(Barcelona, 8 febrer 1891 – 25 juny 1971)
Compositor de música instrumental (Concert d’oboè i orquestra, 1953; Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra, 1954; Concert per a arpa i orquestra, 1962; Concert per a trompa i orquestra, 1962; Suite per a orgue i orquestra, 1962, etc) i de música coral (Cantem, companys, La cançó del despistat, Idil·li).
Estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Amunt! i el ballet Gavines (1962).
(Barcelona, 1894 – 17 desembre 1983)
Violinista, compositor i professor. Estudià a l’Escola Municipal de Música. L’Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914.
Ha fundat una acadèmia per a l’ensenyament musical. És autor d’algunes obres de música de cambra.
