(Catalunya, 1921 – 1962)
Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques.
Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L’element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l’obra.
(Barcelona, 1530)
Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454).
Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos.
Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.
(Barcelona, 16 abril 1926)
Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16 d’abril de 1926.
L’acció se situa al Vallespir, a la fi del segle XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l’Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors.
Ha estat l’obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961.
(Barcelona, 7 març 1901 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1995)
Compositora. Resident a Buenos Aires des de la infància, on s’hi formà musicalment. Germana de Maria.
Tornà a Barcelona i hi realitzà una notable labor pedagògica del 1929 al 1939, a les escoles del Mar i Blanquerna.
De la seva producció destaquen Raïms i espigues (1919), Poemas de Cuyo (1925), Dansa india (1929) i la Suite incaica (1939).
(Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, Xile, 1802)
Organista i compositor.
S’instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817).
Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc.
(Catalunya, 1842)
Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní “El Republicano”; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.
Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent).
Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el segle XIX.
(Balaguer, Noguera, 16 juliol 1849 – Cartago, Costa Rica, 22 juny 1905)
Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago.
Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc.
(Tortosa, Baix Ebre, 17 setembre 1842 – Pamplona, Navarra, 28 febrer 1903)
Compositor. Fundà el 1860 l’orfeó La Joventut Dertosense.
És autor de nombroses sarsueles, d’obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 gener 1911 – Barcelona, 1 setembre 1993)
Músic, compositor i director. Dirigí l’Orfeó i l’Escola de Música de Sabadell.
Autor de música coral i de sardanes.
(Barcelona, 6 desembre 1882 – 8 juny 1962)
Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director.
Actuà en nombrosos concerts al país i a l’estranger. Dirigí per uns anys l’orquestra de l’Associació Musical.
És autor d’obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).
Dades dels Països Catalans 