Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Companyia de Comerç de Barcelona

7 Respostes

(Barcelona, 1755 – 1785)

Companyia privilegiada per al comerç català a Amèrica. Establerta a la Llotja, rebé inicialment la facultat de comerciar amb les illes de Santo Domingo, Puerto Rico i la Margarita i, en una segona zona colonial, amb Hondures i Guatemala.

La progressiva llibertat de comerç, que féu aparèixer les primeres companyies d’assegurances marítimes, es consolidà amb el reconeixement definitiu del comerç lliure, l’any 1778.

A partir d’aquesta data, la Companyia entrà en franca decadència, i el 1785 ja havia desaparegut.

Claret, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Mercader. Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata (1526) i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals.

Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona; el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres (1540).

Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador dels béns episcopals.

Cid, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1866)

Comerciant i polític. Distribuí quantiosos auxilis a les forces que s’oposaven a la invasió napoleònica.

Fou capità de voluntaris a la defensa de Tortosa. El seu coratge li valgué un ascens a coronel.

Caiguda la ciutat, els francesos el conduïren a Saragossa amb ànim d’afusellar-lo, però s’escapà. Ocupà diversos càrrecs polítics ja abans de finir la guerra.

Castells i Sivilla, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 27 abril 1858 – Buenos Aires, Argentina, 25 febrer 1897)

Comerciant i banquer. S’establí de jove a l’Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu.

Reuní una important fortuna que li permeté d’edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a instal·lar-hi la legació i el consolat, el Casal de Catalunya i el Montepío de Montserrat.

Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar.

Morí d’accident, que la rumor pública atribuí al suïcidi.

Alegre d’Aparici i d’Amat, Marià d’

1 Resposta

(Barcelona, 1756 – 1831)

Noble i industrial. Senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages). Creat baró de Castellet el 1797 per Carles IV de Borbó.

El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela; d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, col·laborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets (1794).

Presidí la Junta de Comerç (1807) i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona.

Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 hostatja part del Museu Picasso.

Morí sense fills de la seva muller, Panda de Duran, i llegà els seus béns a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Casa-saja, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1406)

Mercader i conseller reial. S’especialitzà amb el comerç amb Llevant, i a ell acudiren els reis Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, tant per proveir-se d’objectes orientals de luxe com per obtenir prèstecs.

Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment amb la seva nau. Fou recompensat amb el càrrec de tresorer del regne de Sicília (1392-96) i amb el feu de Solento (1393).

A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Miquel Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell (1396), i el rei Martí li empenyorà diverses joies.

Amb Francesc Foix, el 1400, s’encarregà de reunir tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere (VI) de Queralt la pau amb Tunis, i el 1403 s’encarregà de portar a Catalunya des de Sicília els dos fills bastards de Martí I el Jove, Frederic de Luna i Violant de Sicília. Fou, a més, procurador de la reina Elionor de Xipre.

Es casà, en primeres núpcies, amb Joana Massot i, en segones, amb Constança Llopard.

Carbonell, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Mercader. Segurament parent i associat de Berenguer Carbonell. A semblança d’aquest, el rei Jaume II el Just l’utilitzà com a gestor diplomàtic.

Quan una nau de la seva companyia carregava a Barcelona, disposada a anar a Constantinoble, li fou encomanada una lletra a l’emperador Andrònic II.

En aquesta missiva, el monarca català protestava del fet que, en diverses ocasions, els aranzels imperials havien estat exigits als mercaders catalans no sols als ports de consignació, sinó també a un segon port d’arribada si, per diverses raons, no havia estat possible de realitzar al primer la venda completa de la càrrega.

Carbonell, Berenguer -mercader-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Mercader. Especialitzat en el comerç amb Orient.

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305.

Caralt i Plàcies, Domènec de

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 4 agost 1781 – Alpens, Osona, 1836)

Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat.

Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII de Borbó li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la Regència d’Urgell; el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals.

Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents (1827) i s’hagué d’exiliar a França durant set anys.

Formà part de la Junta Carlina del Principat (1835). En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat.

Canet i Famades, Bonaventura

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, segle XVII – Barcelona, 1746)

Corredor d’orella i fabricant d’indianes. Continuador, amb Esteve Canals i Guerau -amb qui s’associà vers el 1739- de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738.

Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743.

En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola.