(Ciutadella, Menorca, 1689 – 1759)
Frare menoret. Assolí fama per les seves virtuts i els seus sermons.
En deixà bastants d’escrits, així com algunes obres místiques.
Caimaris, Miquel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ciutadella (bio)
Cabrisas, Josep
(Ciutadella, Menorca, 1774 – Illes Balears, 1834)
Llatinista. És autor de diversos escrits llatins.
Barceló i Martí, Joana
(Ciutadella, Menorca, 5 setembre 1959 – )
Política. La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme.
En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca. El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva. Des del 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE.
És llicenciada en geografia i inspectora de consum de l’ajuntament de Ciutadella. Des del 1999 presidí el Consell Insular de Menorca i en fou la consellera de turisme.
Barceló i Caimaris, Francesc
(Ciutadella, Menorca, 3 gener 1814 – 1858)
Escriptor. Era procurador dels tribunals. Escriví poemes en català i en castellà i dues novel·les, possiblement satíriques.
Historiador poc rigorós, publicà una Historia de Menorca (1837), única obra no destruïda per la família i parcialment publicada a “Revista de Menorca” (1911-14). Enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims.
Barceló -varis bio-
Francesc Barceló (Catalunya, segle XVI) Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.
Joan Barceló (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).
Miquel Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.
Miquel Barceló (Illes Balears, 1940 – ) Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.
Tomàs Barceló (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.
Arguimbau, Joan
(Ciutadella, Menorca, 1641 – Palma de Mallorca, 1707)
Frare franciscà. Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691.
Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita.
Daura i Garcia, Pere
(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1896 – Rockbridge Baths, EUA, 1 gener 1976)
Pintor. Deixeble -a l’Escola de Llotja– de José Ruiz Blasco. S’inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca.
Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres i Garcia. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s’establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944.
Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l’escultura.
Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.
Caimaris i Torres, Miquel Eugeni
(Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, 1863)
Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a “El Barcelonés” una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal.
És autor de la novel·la històrica d’ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Francesc Piferrer en la confecció de l’obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí.
Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.
Benejam i Vives, Joan
(Ciutadella, Menorca, 27 març 1846 – 27 febrer 1922)
Pedagog i publicista. Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912.
Defensor de l’ensenyament pràctic i actiu, fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat.
Publicà nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona (1888), publicà les revistes “La Alegría de la Escuela”, “Alma de Maestro” i la infantil “El Buen Amigo” (1900-06), i col·laborà en diverses publicacions de Catalunya i Menorca.
Publicà “El Tío Camero”, periòdic humorístic barceloní (1867), i els diaris “El Blanense”, “Diario de Ciudadela” i “El País”.
Escriguè Ciutadella vella (1910), llibre de narracions, i l’obra teatral Foc i Fum (1885); també publicà el Vocabulario menorquín-castellano (1885) i completà, a partir del segle XVIII, la Historia de Menorca (1897), obra que el seu fill, Joan Benejam i Saura (1874-96), en morir, havia deixat inacabada.
Benejam i Ferrer, Marí
(Ciutadella, Menorca, 26 gener 1890 – Barcelona, 19 gener 1975)
Dibuixant. Com a il·lustrador d’historietes humorístiques, destaca la seva creació de La familia Ulises al setmanari TBO, amb què reflecteix l’ambient petit burgès de la postguerra.
Dades dels Països Catalans 