Arxiu d'etiquetes: ciutadans/es

Crespí, Joan -agermanat-

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 16 octubre 1521)

Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals.

Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s’havia fet fort el sotsdelegat del virrei, Joan de Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats.

La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta.

Borguny i Castelló, Pere

(Palma de Mallorca, 16 maig 1628 – Alger, Algèria, 30 agost 1654)

Captiu dues vegades, fou condemnat a morir cremat a Alger. Apostatà de moment, però, penedit, confessà la seva fe cristiana.

Les seves relíquies foren dutes a París pels paüls i, el 1750, traslladades a Palma de Mallorca.

Li fou obert un procés de beatificació, que fou suspès el 1805 per les autoritats napoleòniques.

Bordils, Bernat de

(Girona, segle XIV)

Ciutadà de Girona. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Boixó, Bernat de

(Lleida, segle XIV)

Ciutadà de Lleida. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per decidir la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores dels seus territoris.

Bendicho i Embite, Jaume

(Elx, Baix Vinalopó, 25 juliol 1585 – Alacant, després 1657)

Genealogista i ciutadà honrat d’Alacant. Al servei del duc de Gandia, fou batlle (1650) de les baronies de Murla, Orba i Laguar.

Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada.

Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent.

Barberà -varis bio-

Dalmau de Barberà  (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.

Evarist Barberà  (València ?, segle XVII)  Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.

Mateu Barberà  (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566)  Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Pere Arnau de Barberà  (Rosselló, segle XIII)  Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.

Baldó, Lluís

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Ciutadà de Perpinyà. Fou ambaixador de la seva ciutat. Els cònsols perpinyanesos li encomanaren la presentació, davant el rei Felip IV, dels desigs existents al Rosselló d’establir una separació administrativa respecte al Principat.

Com a resultat d’aquest encàrrec, que havia de fer en col·laboració amb el jurista Lluís Palau, Baldó escriví el 1627 el memorial titulat Aclamación pia y justa a la Real Majestad del invictísimo Señor Rey Don Felipe tercero de este nombre.

El text és de bon interès per les observacions que conté sobre la situació del Rosselló al seu temps. Resulta superior a l’escrit que redactà, en aquella avinentesa, el seu esmentat company Lluís Palau.

Sunyer, Bernat

(València, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Sant Climent, Pere de -varis-

Pere de Sant Climent  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. Rebé donacions de recompensa. Figura entre els catalans que tenien possessions feudals a l’illa el 1332.

Pere de Sant Climent  (Catalunya, segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. El 1354-55, durant l’absència de Pere III el Cerimoniós, que era en campanya a Sardenya, fou membre del consell de governació del Principat, que presidia Pere de Montcada.

Sanç -fill Jaume II de Catalunya-

(Catalunya, 1288 – segle XIII)

Fill natural de Jaume II el Just i de la siciliana Gerolda. Morí de molt poca edat.

El seu germà bessó Napolió, en canvi, sobrevisqué i féu una carrera estimable.