(Vic, Osona, 21 abril 1928 – )
Director de cinema. El 1958 ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid.
Sempre en col·laboració amb Jordi Feliu, escriví guions per al director Isasi i féu curtmetratges: Diálogos de la paz (1964), sobre el seu guió premiat al concurs 25 años de paz; En Baldiri de la Costa (1967), amb Joan Capri, i El abogado, el alcalde y el notario (1968).
(Mataró, Maresme, 1906 – 1988)
Director de cinema amateur. El seu film Alter ego (1946) fou premiat cinc vegades. Porta closa (1948) obtingué dotze premis, entre els quals el de millor argument a Estocolm, i el gran premi a Canes. Fantasia tràgica (1950) fou premiada a Luxemburg i a Canes.
El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona.
La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica.
Nom real del cineasta català, més conegut per Ignasi F. Iquino (1910-94).
(Barcelona, 1 maig 1926 – 27 abril 2012)
Guionista i director cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, on obtingué premis internacionals, es traslladà a Madrid, on col·laborà com a guionista amb Josep M. Font i Espina a Tierra de todos.
La col·laboració prosseguí en la realització de documentals, com ara Cristo fusilado (1961), Diálogos para la paz (1964).
El 1967 tornà a Barcelona i continuà rodant films industrials, publicitaris i documentals d’actualitat. D’aquesta època són, entre d’altres, Barcelona: una cultura (1969), Català a l’escola (1976) i els llargs metratges Barça. Història del Futbol Club Barcelona (1971-74), Alicia en la España de las maravillas (1977-78) i Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya (1981-82), un documental de muntatge sobre els sis darrers segles de la història de Catalunya.
(Catalunya, 1978 – )
(FCC) Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya.
És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957.
La xarxa federativa s’estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres.
Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de Catalunya.
Enllaç web: Federació Catalana de Cineclubs
(Barcelona, 1936 – 9 setembre 1985)
Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l’anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà.
Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra.
Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora.
(Huelva, Andalusia, 26 juny 1890 – Barcelona, 8 juny 1977)
Director i productor cinematogràfic.
Pioner del cinema espanyol, treballà a París per a Gaumont, a Barcelona per a Éclair i com a ajudant de Griffith als EUA.
Director dels films El misterio de la Puerta del Sol (1928), primer film sonor espanyol, Maria de la O (1936-39), Marta (1954).
(Barcelona, 14 desembre 1935 – 11 novembre 1988)
Realitzador i productor cinematogràfic. Després d’estudiar cinema a París, fou un dels creadors de l’Escola de Barcelona.
En aquest context dirigí Cada vez que… (1967) i Liberxina 90 (1970), però els problemes amb la censura li feren abandonar la realització i aleshores exercí tasques de producció amb diversos directors.
Participà en les Converses de Cinema a Catalunya, fou fundador de l’Institut del Cinema Català i responsable de l’oficina institucional de promoció del cinema català, activitats amb les quals s’acredità com un dels impulsors més entusiastes d’aquest art a Catalunya.
(Tortosa, Baix Ebre, 25 novembre 1947 – )
Parapsicòleg i director de cinema. Nom amb que és conegut Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats.
Ha realitzat diversos estudis dels fenòmens parapsicològics que ha tractat en la ràdio, la premsa i el cinema (Viaje al más allá, 1980; El ser, 1982; Acosada, 1984 i Más allá de la muerte, 1986).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)
Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.
Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.
Dades dels Països Catalans 