Arxiu d'etiquetes: cineastes

Barcelona, escola de cinema de

7 Respostes

(Barcelona, 1966 – 1969)

Grup de realitzadors cinematogràfics catalans o establerts a Barcelona: Jacint Esteva, Joaquim Jordà, Carles Duran, Vicenç Aranda, Ricard Bofill i, posteriorment, Jordi Grau i José Maria Nunes.

Fou propugnada pel crític i cap de producció Ricard Muñoz i Suay, enfront de la generació madrilenya denominada Nuevo Cine Español.

A part la intenció propagandística del terme, el nexe, no gaire coherent, entre les seves obres era, juntament amb l’abaratiment de la producció, una ambició renovadora actualitzant i en certs casos contestatària.

La temporada 1968-69 el grup desaparegué de fet.

Baños i Martínez, Ricard de

3 Respostes

(Barcelona, 28 agost 1882 – 8 abril 1939)

Realitzador i productor cinematogràfic. Format conjuntament amb el seu germà Ramon. La seva obra correspon als primers moments del cinema de l’estat espanyol, el qual s’inicià i desenvolupà a Barcelona, ciutat on hom fundà diverses productores: la Hispano Films, la Royal Films, del mateix Baños, i el Barcinógrafo, fundat per Adrià Gual.

Els temes que nodreixen les pel·lícules de Baños neixen del teatre, la historiografia i el folklore: Don Juan Tenorio (1909), Don Juan de Serrallonga (1911), La mare (1912, basada en l’obra de Rusiñol), Sacrifici (1912), La malquerida (1914), Los arlequines de seda y oro (1919), etc.

El 1923 deixà de fer llargmetratges, però el 1935 produí El Relicario.

Baños i Martínez, Ramon de

2 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1890 – 8 gener 1980)

Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films.

El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s’hi estigué fins al 1914.

Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques.

Balcàzar i Granda, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 març 1925 – Sitges, Garraf, 28 desembre 1993)

Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.

Amb els seus germans Francesc i Jaume Jesús construí a Esplugues de Llobregat uns estudis de cinema per a rodar westerns.

Balañà i Espinós, Pere

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 9 desembre 1883 – Barcelona, 26 febrer 1965)

Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d’estrena a Barcelona.

Fou repetidament regidor de l’ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1963.

Balañà i Bonvehí, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 17 agost 1995)

Realitzador de cinema. Enginyer industrial, es diplomà en direcció a Madrid (1963).

Promotor dels estudis KINE, SA, a Sants (1964), fou realitzador de televisió, de curtmetratges i d’un únic film llarg, El último sábado (1966).

Balagué i Mazón, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1949 – )

Director de cinema. Col·laborador habitual de la revista especialitzada “Dirigido por”, el 1977 inicià la realització de diversos curts.

Posteriorment dirigí Denver (1980), Mel i mató (1981), els thrillers Adela (1986), L’amor és estrany (1988) i Mal d’amors (1992) i la comèdia Les aparences enganyen (1991).

Ha publicat un llibre sobre François Truffaut i des del 1991 fou president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Aranda i Ezquerra, Vicenç

5 Respostes

(Barcelona, 9 novembre 1926 – Madrid, 26 maig 2015)

Realitzador cinematogràfic. Format a França. Ha estat inclòs en el grup dit Escola de Barcelona.

El 1964 dirigí, juntament amb Romà Gubern, Brillante porvenir, al que seguiren Fata Morgana (1965), Clara es el precio (1974), Cambio de sexo (1977), La muchacha de las bragas de oro (1980), Asesinato en el Comité Central (1981), Fanny Pelopaja (1984), El Lute, camina o revienta (1987), Si te dicen que caí… (1989), Amantes (1991, que triomfà als premis Goya), La pasión turca (1994), Libertarias (1995), entre d’altres.

Establert a Madrid, ha realitzat la sèrie televisiva Los jinetes del alba (1989).

El 1988 rebé el Premio Nacional de Cinematografía.

Aragonès i Puig, Daniel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – 1996)

Industrial. Un dels primers del cinema català.

S’uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor.

Anglada i Arboix, Eugeni

Deixa un comentari

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 7 juliol 1937 – Barcelona, 22 desembre 2019)

Director cinematogràfic. Alternà la tasca d’actor i doblador professional amb la pintura i el teatre.

El 1967 s’inicià com a realitzador amateur amb una sèrie de curtmetratges documentals, que aconseguiren nombrosos guardons, així com d’altres que intentaven reflectir la situació del jovent a la Catalunya rural (Grostesque Show, La rage, Cavall Fort, El Pitus) i que serviren de base per a realitzar el seu primer llarg-metratge, La ràbia (1968-77), on narra la vida d’un xicot al llarg de quasi deu anys, entre els quals inclou el període de la Guerra d’Espanya.

Posteriorment (1982) ha realitzat Interior roig.