Arxiu d'etiquetes: cims

Estela, puig -Garrotxa-

6 Respostes

(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

(o Estella)  Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela, alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i el puig de Sant Miquel.

Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont.

Estela, puig -Ripollès-

1 Resposta

(Ogassa / Pardines, Ripollès)

(o Sestela)  Cim (2.007 m alt) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.

Aquest puig és termenal dels dos municipis.

Estat, mola d’

Deixa un comentari

(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)

Cim (1.126 m alt) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.

És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades, Mont-ral, Vimbodí i Montblanc.

Erculls, cometa dels

1 Resposta

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o dels Argulls) Coma del massís de Baqueira, a l’antic municipi de Sorpe.

Al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al límit amb la Vall d’Aran.

És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llançà.

Dona, pic de la

3 Respostes

(Conflent / Ripollès)

Cim (2.704 m alt), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.

Forma part de la línia de crestes que separa les dues comarques.

És anomenat també pic d’Ombriaga.

Dellui

1 Resposta

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.

La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.

El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.

Cubell, puig de

3 Respostes

(Garrotxa / Ripollès)

Cim (1.482 m alt) de la serra que separa la vall de Vidrà de la plana d’en Bas, al nord-oest del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.

Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional.

Creu, puig de la

1 Resposta

(Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès Occidental)

Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l’església de Puig de la Creu.

Covil, pic de -Alt Urgell/Pallars Sobirà-

Deixa un comentari

(Alt Urgell / Pallars Sobirà)

Cim (2.572 m alt) de la serra que separa la vall de Civís (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera (damunt Alins).

Corredor, serra del

14 Respostes

(Maresme / Vallès Oriental)

Sector de les dues comarques, a la Serralada Litoral Catalana.

D’aspecte suau i aturonat, enllaça al nord amb el Montnegre i juntament amb la serra paral·lela del Montalt forma el massís del Corredor.

Prop del cim del Corredor (672 m) es dreça el santuari del Corredor.