(Sant Julià de Vilatorta / Viladrau, Osona)
Cim (810 m alt) de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic, entre els dos municipis.
Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla.
(Sant Julià de Vilatorta / Viladrau, Osona)
Cim (810 m alt) de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic, entre els dos municipis.
Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situat al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126.
Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca.
(Begues, Baix Llobregat / Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Cim (652 m alt) del massís de Garraf, al límit entre els dos municipis.
Cim (2.620 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny.
(Maresme)
Contrafort de la Serralada Litoral, entre Mataró i Canet de Mar, que assoleix els 594 m alt al cim del Montalt, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
El 1016 hom troba esmentat l’antic castell del Montalt, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar.
(o el Mirador) Cim (922 m alt) de la Serralada Pre-litoral Catalana.
Situat al sud de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis d’Alforja, Arbolí, Porrera i Cornudella de Montsant.
Circ glacial, situat a l’est del massís de la Maladeta i a l’oest del port de Viella, al límit amb la Ribagorça.
La seva màxima altitud és el tuc de Molieres (3.010 m alt).
Hi neix la Noguera Ribagorçana.
(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa, que des del massís del Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d’Aran.
Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).
(Catalunya)
Cim (532 m alt) del massís de Garraf, termenal dels municipis d’Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Olèrdola i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).
Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques, constituït per calcàries paleozoiques, que s’estén en direcció oest-est, enllaçant la serra de Cadí amb el massís de la Tosa d’Alp, i separant la conca del Segre (Cerdanya) i la vall del Llobregat (Berguedà).
Té uns 5 km de longitud, i una altura màxima de 2.260 m a les penyes altes del Moixeró.
Formà part del parc natural del Cadí-Moixeró.