(Cervera, Segarra, segle XVIII – 1770)
Impressora. Muller de Manuel Ibarra i Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra.
El 1768 imprimí les faules d’Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.
(Cervera, Segarra, 5 abril 1667 – 1747)
Historiador i polític. Partidari de Felip V de Borbó, el 1705 fou empresonat i condemnat a 10 anys d’exili.
Després del triomf borbònic fou nomenat regidor perpetu de Cervera i secretari de la Universitat que s’hi fundà.
És autor d’Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723-40), obra que ha restat inèdita i que constitueix una apologia del filipisme.
(Cervera, Segarra, 3 agost 1924 – Barcelona, 16 octubre 2017)
Gravadora i pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l’Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual.
Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961 i el premi de gravat Ciutat de Barcelona del 1972.
(Cervera, Segarra, 7 octubre 1843 – Barcelona, 16 desembre 1911)
Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Fou cap d’estadística de la província de Cadis (1870).
De retorn a Cervera (1872), dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres (1874), durant la Tercera Guerra Carlina.
Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.
Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, tormodinàmica i geologia en revistes especialitzades.
(Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)
Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l’any 1835 i anà a Itàlia.
Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l’orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada.
Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la “Revista Franciscana” (1873-89).
(Cervera, Segarra, 1470 – Lécera, Aragó, 24 febrer 1520)
Eclesiàstic. Fill natural de Ferran II el Catòlic i d’Aldonça Roig i d’Ivorra, de Cervera. Existí la idea de casar-lo amb Anna I de Cabrera, però la mort del comte Bernat Joan frustrà el projecte. Més tard fou destinat a l’església.
Féu una carrera brillant, que inicià amb l’ascensió a l’arquebisbat de Saragossa a l’edat de set anys. Fou persona d’una gran cultura. Hom en coneix diversos escrits de caràcter doctrinal. La seva actuació política resultà així mateix remarcable.
En 1505, quan caigué en desgràcia el Gran Capità, rebé el títol de virrei de Nàpols. Abans fou nomenat lloctinent dels regnes de la Corona d’Aragó (1482) per haver rebutjar els aragonesos la designació de Joan Ramon Folc de Cardona. Ocupà aquest càrrec fins al 1520.
(Cervera, Segarra, segle XVI)
Pintor. Fill de Pere (II) Alegret el Moliner, junt amb el qual podem atribuir, sense individualització, la pintura de sant Joan Evangelista i sant Eloi, conservada a l’església parroquial de Cervera (1543) i les dels sants Metges (1572) i de la vida pública de Jesús, del museu de Cervera.
El 1563 els fou contractada la pintura de les ventalles de l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona, en competència amb Pere Serafí i Pietro Paulo. No sabem com era aquesta pintura que motivà una comparació molt favorable amb les ventalles que Pere Serafí havia pintat per a la catedral de Barcelona.
La millor producció dels pintors Alegret és la figura plena de caràcter i sumptuosa de sant Eloi, de la taula de Santa Maria de Cervera.
(Cervera, Segarra, segle XVI)
Pintor, Dit “el Moliner”. Fill adoptiu de Pere (I) Alegret de Canillo. Treballà juntament amb el seu fill Pere Bonet Alegret.
(Cervera, Segarra, segle XVI – 1541)
Pintor, dit “de Canillo” (probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis), només és conegut documentalment.
L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la condició que la figura central de Jesús i les restes de les altres imatges serien pintades a l’oli, condició notable al seu temps.
El 1519, juntament amb Antoni Ortiu, de Saragossa, pintà dos penons amb colors esgrafiats damunt or i motius decoratius renaixentistes (“a la romana”), i el 1531 un retaule de santa Magdalena per a la seu de Manresa.
Tingué un fill adoptiu, Pere (II) Alegret el Moliner.
(Cervera, Segarra, segle XVI)
Llinatge d’artistes pintors. Cobreix gairebé tot el segle i forma una escola local amb col·laboració d’altres pintors de la localitat o de fora.
Dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobaments de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajunten la tradició gòtica i les novetats renaixentistes.
El primer membre fou Pere Alegret. Un altre membre fou Cristòfol Alegret (Cervera, Segarra, segle XVI) Pintor. Apareix documentat el 1568.
Dades dels Països Catalans 