(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran.
Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3 de juny de 1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.
Arnau Bellvís (Catalunya, segle XVI) Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.
Bartomeu de Bellvís (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV) Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.
Jaume de Bellvís (Catalunya, segle XIII) Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.
Pere de Bellvís (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.
(Baix Empordà, segle XI)
Cavaller. Posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià.
Els comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Almodis de la Marca els hi compraren el 1065 per una forta suma. Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers.
Partidari de Ramon Berenguer II de Barcelona, aquest el cedí en ostatge (1080), ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida.
(Catalunya, segle XIV)
Noble i cavaller. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III el Cerimoniós. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30 de gener de 1381. Durant les festes que seguiren, el rei l’armà cavaller i el nomenà agutzil seu.
Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l’hostilitat dels infants Joan (futur Joan I el Caçador) i Martí (futur Martí I l’Humà). Fou processat per Joan I.
(Castellserà, Urgell, segle XIII)
Batlle de Castellserà. Col·laborà amb el seu senyor Ramon II de Montcada quan aquest, al costat de Jaume I, prengué part al setge de Balaguer (1228), durant la campanya contra els Cabrera, animada pels propòsits de restablir al comtat d’Urgell els drets de l’hereva legítima del comtat, Aurembiaix.
Trobant-se en greu perill Ramon de Montcada, el defensà amb un valor exemplar.
(Catalunya, segle XIV – Bonifàcio, Còrsega, Itàlia, 1430)
Cavaller. Senyor del Catllar i de Gimenells. Fill d’Antoni de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega (1420) i de Nàpols (1423), restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat.
Serví a la flota de l’infant Pere d’Aragó fins al 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova. Prengué part en la guerra contra Castella del 1429.
(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)
Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.
Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.
Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12.
La seva adhesió a la causa de Ferran I d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cavaller. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.
En la junta de braços de Barcelona (juny-juliol de 1713) fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades.
Morí durant la defensa en el setge de Barcelona.
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XI) Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.
Ramon de Barberà (Reus, Baix Camp, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest.
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.
Dades dels Països Catalans 