(Girona, segle XVIII – 1809)
Polític i cavaller. Serví com a tinent a l’exèrcit. Fou regidor de l’ajuntament de Girona.
A la seva mort, deixà els seus béns a l’hospital gironí de Santa Caterina.
Burguès i de Corominas, Martí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cavallers
Botonac, Pere Arnau de
(Rosselló, segle XIII – després 1283)
Cavaller. Al servei del rei Pere II el Gran. De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac.
Participà en el setge de Balaguer (1280), fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida (1281).
Acompanyà el rei en les campanyes de Tunis, Sicília (1282) i Calàbria (1283).
Boscà, Joan Valentí
(Barcelona, segle XV)
Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Ferran II el Catòlic, quan aquest lluitava per reduir Castella a l’obediència de la reina Isabel.
El 1475 manava una de les quatre galeres que hostilitzaven la costa portuguesa. Poc després participà a la batalla de Toro. Ferran l’armà cavaller en aquella jornada.
Bòria i Gualba, Josep de
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou.
El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.
Boixadors -varis bio-
Andreu Boixadors (Catalunya, segle XV) Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.
Arnau de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.
Bernat Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.
Miquel de Boixadors (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.
Onofre de Boixadors (Catalunya, segle XVI – després 1586) Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.
Boixadors, Joan de -segle XV-
(Catalunya, segle XV)
Fill de Bernat de Boixadors. Tingué un combat a Ceuta amb Francí Desvalls el 1429.
Mantingué després un llarg plet amb Santes Creus (1438-54) per qüestions jurisdiccionals, així com amb la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt.
Fou el pare de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries (Catalunya, segle XV) Iniciador de la branca dels senyors de Pontons.
Bernat-Guerau era el pare de Joan i de Lluís de Boixadors-Desvalls, els quals obtingueren el títol de noblesa el 1537.
Boïl -llinatge-
(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XVII)
Família de militars i cavallers que s’establí a València el segle XIII.
Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els segles XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics.
Una branca d’aquesta família s’establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443).
L’estirp dels Boïl fou Garcia Asnares de Boïl (Aragó, segle XII – vers 1143) Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Felip Boïl (Aragó, segle XII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Garcia Boïl (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Benet Boïl (Aragó, segle XII – segle XIII) i de Pere Boïl (Aragó, segle XII – País Valencià, segle XIII) Ambdós germans prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl i fou el pare de:
Guerau Boïl i Foces (País Valencià, segle XIII) Fou el pare de Pere Boïl i d’Aragó.
Blanes -varis bio-
Francesc Berenguer de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1463 sostingué dures bandositats amb Lluís Crespí de Valldaura. Lluità a favor de Joan II a la guerra civil catalana. El 1466 manava algunes naus reials que perseguiren d’altres de la Generalitat i les obligaren a refugiar-se a Marsella. Fou lloctinent del monarca a Mallorca.
Guillem de Blanes (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou cap de la casa de l’infant Joan, el futur Joan I de Catalunya, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser creat l’orde (1218), segons la relació existent d’aquell fet. Seria el primer màrtir de l’orde.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1394 intervingué com a diplomàtic a les negociacions empreses amb el comte de Foix. Fou un dels assistents a les Corts de Barcelona que demanaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, la designació d’un successor per al cas de morir sense fills. Casat amb Blanca de Palau, foren els pares de Francesc, Jofre i Ramon de Blanes i de Palau.
Bisbal, Pere de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 5 de maig de 1265 fou nomenat capità de les naus armades per combatre els sarraïns, potser substituint en funcions al joveníssim almirall Pere Ferrandis d’Híxar, bastard del rei Jaume I el Conqueridor.
Besora -varis bio-
Gilabert de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451) Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni d’Olzina.
Ramon de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.
Roger de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.
Dades dels Països Catalans 