Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Guerau de Montmajor, Gaspar

4 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – Alcalá de Henares, Madrid, 1600)

Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d’oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent.

El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig.

El 1586 fou tanmateix readmès a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica.

Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig.

Guerau, Antoni Bonaventura

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XVII – València, 1666)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l’època.

Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.

Guarner i Pérez, Lluís

2 Respostes

(València, 2 febrer 1902 – 26 agost 1986)

Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic.

Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d’aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948).

En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid.

Ha preparat les edicions de les obres de Vicent Venceslau Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).

Gual i Camarena, Miquel

Deixa un comentari

(Xeresa, Safor, 20 gener 1916 – Granada, Andalusia, 24 desembre 1974)

Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74).

Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).

Grimalt i Gomila, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 30 juny 1938 – 22 agost 2024)

Escriptor i filòleg. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià a la de Madrid (1960). És donà a conèixer amb la novel·la d’humor Història d’una dama i un lloro (1965).

El 1975 es llicencià en Filologia Romànica Hispànica i el 2002 esdevé catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

Ha escrit diversos llibres sobre rondallística i llengua catalana, i ha col·laborat en diverses revistes, en ràdio i en televisió. Ha obtingut diversos premis i distincions.

Gregòrio, Narcís

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1562)

Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París.

Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d’Aristòtil.

Granell i de Ribesaltes, Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid.

Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.

Gozalvo, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XV)

Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana.

Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.

Gozálvez i Pérez, Vicent Eulogi

Deixa un comentari

(Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 – )

Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981.

S’ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987).

Després estudia les immigracions actuals dins de l’estat espanyol.

Gozalbes, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Gozalbes  (Alacant, segle XVI)  Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.

Josep Gozalbes  (Alzira, Ribera Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.