(Alberic, Ribera Alta, 25 agost 1894 – València, 22 juliol 1969)
Compositor. Estudià amb Joaquim Turina, fins que un accident truncà la seva carrera de concertista. Fou catedràtic de piano al Conservatori de València.
És autor d’obres orquestrals (Estampas mediterráneas) i de sarsueles (La cotorra del mercat i El ruiseñor de la huerta, 1930).
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 18 maig 1857 – Madrid, 5 novembre 1936)
Metge. S’establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885. El 1894 guanyà una plaça de metge forense a Madrid.
Fou catedràtic de medicina legal a la Universitat Central, director de l’Institut de Medicina Legal, Toxicologia i Psiquiatria d’aquest centre i membre de la Real Academia de Medicina.
Publicà estudis sobre dactilografia, l’al·legat Un error judicial… (1905) i una Introducción al estudio de la psicología positiva (1905), i estrenà l’obra teatral Los degenerados (1896).
(Xarafull, Vall de Cofrents, 22 gener 1758 – València, 1 desembre 1813)
Naturalista i metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S’hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica.
D’entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner.
Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799).
(Alacant, 16 desembre 1917 – Warfordsburg, EUA, 20 desembre 1956)
Escriptor. Era catedràtic d’història del dret a la universitat de Santiago de Compostela. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Obres seves són les titulades Insignis nobilitas (1950), Estado medieval y antiguo régimen (1952), El poder político y la libertad. La monarquía de la reforma social (1952, reeditada el 1957), Sobre el estudio profundo de las revoluciones (1956) i Burguesía y estilo burgués (1956), així com unes Cartas académicas a un príncipe joven transcrites al diari barceloní “La Vanguardia” el 1956.
(Mula, Múrcia, 14 juny 1933 – València, 8 agost 2010)
Historiador de la medicina. Professor encarregat de la càtedra d’història de la medicina de la Facultat de València (1957-66), càtedra que ocupà des del 1970.
Promotor i col·laborador de congressos i simpòsiums, ha publicat treballs monogràfics en nombroses revistes especialitzades i ha fundat i dirigit els “Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia”, iniciats l’any 1962, i l'”Índice Médico Español”, des del 1965.
Entre la seva obra, cal esmentar Medicina, Historia, Sociedad, antología de clásicos médicos (1969), La introducción de la ciencia moderna en España (1969), Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII (1979), Cajal (1985) i Diccionario biográfico de la ciencia moderna en España (1982).
(Sollana, Ribera Baixa, 22 abril 1906 – Madrid, 22 abril 1991)
Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d’exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d’aquesta especialitat.
Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d’un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955).
(Madrid, 20 abril 1923 – 14 gener 2001)
Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló i Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista “Cuadernos de Geografía”, fundada per ell a la Universitat de València (1964).
Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l’obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d’Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.
(València, segle XVII – Madrid, 1736)
Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València.
El 1706 publicà Enigma sydereo…, apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina… (1726) i La calentura mesentérica… (1730).
(València, 1579 – 1658)
Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l’orde, en dues ocasions, i el d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València.
Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.
(Almeria, Andalusia, 1851 – Santander, Cantàbria, segle XX)
Polític republicà. Catedràtic de geografia a Palma de Mallorca des del 1889. Dirigent del partit d’Unió Republicana de Mallorca (1896), fou regidor des del 1899.
Organitzador, amb Francesc Julià, del Partit Republicà Radical (1911). Marxà a Santander l’any 1914.
