Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

González i Goma, Enric

Deixa un comentari

(València, 1889 – 1977)

Compositor i crític musical. Estudià en el Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València.

Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a diverses revistes especialitzades.

Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i composicions de música religiosa.

Gómez i Ferrer, Ramon

1 Resposta

(València, 21 desembre 1862 – 11 juny 1924)

Metge pediatre. Fou catedràtic (1888) i degà de la Universitat de València, i president de l’Acadèmia de Medicina (1917). Dirigí la revista “La Medicina Valenciana” i el sanatori de Malva-rosa.

Va escriure La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico (1884), La atrofia muscular progresiva y la parálisis grosolabiolaríngea (1885) i Aforismos sobre higiene escolar.

Gómez de Llarena i Pou, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 3 octubre 1891 – Alpedrete, Madrid, 29 juny 1979)

Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d’ésser catedràtic a l’Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales.

Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions i publicacions –Excursión por el miocénico de la cuenca del Tajo (1913), La estratigrafía del Moncayo (1917)-, va estudiar el cambrià, el quaternari i el glacialisme, així com la magnesita i els carbonats sedimentaris.

No es coneixen les circumstàncies de la seva mort.

Gisbert i Vilaplana, Jordi

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861)

Jurisconsult. Ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Múrcia. Fou diputat a Corts i governador civil d’Albacete.

Publicà una obra de dret canònic.

Gisbert i Calabuig, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València, 14 juny 1922 – 30 maig 2000)

Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric.

És coautor d’un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977).

Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l’estat espanyol.

Ginard, Onofre Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d’advocat fiscal i patrimonial i d’oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana.

El rei el nomenà regent del Consell d’Aragó, però morí abans d’ocupar aquest càrrec.

Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l’any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).

Gimeno i Cabañas, Amali

1 Resposta

(Cartagena, Múrcia, 31 maig 1852 – Madrid, 9 setembre 1936)

Metge i polític. De jove fou redactor i director del “Centro Popular” i president de la Joventut Republicana de València. Es doctorà en medicina el 1874 i fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, Valladolid i València (1876) i d’higiene a Madrid (1888), a més de pertànyer a l’Academia de Medicina. Fou un actiu defensor, a València, del vaccí anticolèric del doctor Jaume Ferran.

Havia passat al liberalisme i el 1886 fou diputat, i del 1891 al 1908, senador, després vitalici, i cap de diversos ministeris. Fou delegat d’Espanya a la Societat de Nacions (1921-22).

Residí molts anys a València i fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1894. Va escriure El partido republicano de Valencia ante la Historia. Memoria de los sucesos de octubre de 1869 (1870).

El 1920 li fou concedit el comtat de Gimeno, que continua en la seva família. Fou pare de Vicent Gimeno i Rodríguez-Jaén.

Gil-Mascarell i Boscà, Miracle

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 setembre 1941 – València, 25 setembre 1994)

Arqueòloga i prehistoriadora. Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, d’on fou professora numerària des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la universitat d’Extremadura i després novament a la de València.

Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià.

Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria (1968, amb Gabriela Martín).

Genovès i Amorós, Vicent

1 Resposta

(València, 1909 – 1988)

Historiador. Formà part d’Acció Cultural Valenciana i col·laborà a “Acció”, “Mirador”, “El Matí”, etc. Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut. Especialitzat en la investigació de la història moderna i contemporània del País Valencià.

Ha publicat Estancia en Valencia del rey don José I (1929), Repertori dels gravats de P.P. Moles (1931), El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI (1930), Problemes metodològics de la historiografia valenciana (1939), Antología de Aparici y Guijarro (1940), San Vicente Ferrer en la política de su tiempo (1943), València i el mariscal Suchet (1953), València contra Napoleó (1967) i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823.

Fou membre del Centre de Cultura Valenciana (1932).

Genovard i Espanyol, Gregori

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV – 1533)

Religiós lul·lista. Canonge de la seu de Mallorca. Amb Isabel Sifre fundà el col·legi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lul·liana i després rector de l’Estudi General de Mallorca.

En contacte amb els cercles lul·lians de València i Barcelona, encarregà i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull (1521).

Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per qüestions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el 1520, als quals donà una informació detallada de la situació política en totes dues ciutats a l’inici de les guerres de les Germanies.