Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Istella, Lluís

(València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614)

Frare dominicà. Fou catedràtic de les universitats de Lleida i de València. També ocupà, entre altres càrrecs, el de vicari general de l’orde i mestre general del Sacre Palau Apostòlic (1608).

És autor d’obres religioses, escrites en llatí, i de comentaris bíblics.

Huici Miranda, Ambrosio

(Huarte, Navarra, 20 abril 1880 – València, 9 novembre 1973)

Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València.

Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l’àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región. Novedades y modificaciones (1970).

Hidalgo, Elvira d’

(Vall-de-roures, Matarranya, 28 desembre 1891 – Milà, Itàlia, 21 gener 1980)

(Elvira Joana Rodríguez i Roglán)  Soprano. Estudià a Barcelona i a Itàlia. Debutà a Nàpols (1908) amb Il barbiere di Siviglia de Rossini.

S’especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rosinni i Donizzeti i enregistrà alguns discs. Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923.

Es retirà el 1936. Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas. En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara (Turquia).

Havart i Macou, Max

(Perpinyà, 3 abril 1924 – 2 agost 2006)

Músic i compositor. Estudià amb Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili després.

Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, ha creat tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora.

És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de cent sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L’avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla.

Guerau de Montmajor, Gaspar

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – Alcalá de Henares, Madrid, 1600)

Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d’oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent.

El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig.

El 1586 fou tanmateix readmès a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica.

Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig.

Guerau, Antoni Bonaventura

(Alcoi, Alcoià, segle XVII – València, 1666)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l’època.

Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.

Guarner i Pérez, Lluís

(València, 2 febrer 1902 – 26 agost 1986)

Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic.

Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d’aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948).

En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid.

Ha preparat les edicions de les obres de Vicent Venceslau Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).

Gual i Camarena, Miquel

(Xeresa, Safor, 20 gener 1916 – Granada, Andalusia, 24 desembre 1974)

Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74).

Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).

Grimalt i Gomila, Josep Antoni

(Felanitx, Mallorca, 30 juny 1938 – 22 agost 2024)

Escriptor i filòleg. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià a la de Madrid (1960). És donà a conèixer amb la novel·la d’humor Història d’una dama i un lloro (1965).

El 1975 es llicencià en Filologia Romànica Hispànica i el 2002 esdevé catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

Ha escrit diversos llibres sobre rondallística i llengua catalana, i ha col·laborat en diverses revistes, en ràdio i en televisió. Ha obtingut diversos premis i distincions.

Gregòrio, Narcís

(València, segle XVI – 1562)

Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París.

Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d’Aristòtil.