Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

López i Piñero, Josep Maria

2 Respostes

(Mula, Múrcia, 14 juny 1933 – València, 8 agost 2010)

Historiador de la medicina. Professor encarregat de la càtedra d’història de la medicina de la Facultat de València (1957-66), càtedra que ocupà des del 1970.

Promotor i col·laborador de congressos i simpòsiums, ha publicat treballs monogràfics en nombroses revistes especialitzades i ha fundat i dirigit els “Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia”, iniciats l’any 1962, i l'”Índice Médico Español”, des del 1965.

Entre la seva obra, cal esmentar Medicina, Historia, Sociedad, antología de clásicos médicos (1969), La introducción de la ciencia moderna en España (1969), Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII (1979), Cajal (1985) i Diccionario biográfico de la ciencia moderna en España (1982).

López i Ibor, Joan Josep

Deixa un comentari

(Sollana, Ribera Baixa, 22 abril 1906 – Madrid, 22 abril 1991)

Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d’exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d’aquesta especialitat.

Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d’un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955).

López Gómez, Antonio

1 Resposta

(Madrid, 20 abril 1923 – 14 gener 2001)

Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló i Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista “Cuadernos de Geografía”, fundada per ell a la Universitat de València (1964).

Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l’obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d’Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.

Lloret i Martí, Francesc

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Madrid, 1736)

Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València.

El 1706 publicà Enigma sydereo…, apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina… (1726) i La calentura mesentérica… (1730).

Llorens, Onofre

Deixa un comentari

(València, 1579 – 1658)

Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l’orde, en dues ocasions, i el d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València.

Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.

Llopis Gálvez, Juan

Deixa un comentari

(Almeria, Andalusia, 1851 – Santander, Cantàbria, segle XX)

Polític republicà. Catedràtic de geografia a Palma de Mallorca des del 1889. Dirigent del partit d’Unió Republicana de Mallorca (1896), fou regidor des del 1899.

Organitzador, amb Francesc Julià, del Partit Republicà Radical (1911). Marxà a Santander l’any 1914.

Llopis i Domínguez, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 14 abril 1826 – 29 novembre 1896)

Advocat. Fou catedràtic a Santiago i a València. Ocupà el deganat de dret en aquesta darrera universitat.

És autor d’una obra de text de dret penal.

Llombart i Rodríguez, Antoni

Deixa un comentari

(València, 9 abril 1905 – 13 desembre 1997)

Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica.

Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d’altres.

A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres.

Llobera, Bartomeu

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 1709 – Palma de Mallorca, 1772)

Religiós observant. Fou catedràtic de prima a la Universitat de Cervera i de teologia moral a la de Palma.

És autor de l’obra Opúsculos morales y materias predicables, en sis volums.

Lledesma, Miquel Jeroni

1 Resposta

(València, segle XVI – 1547)

(o Ledesma)  Humanista i doctor en medicina. Fou catedràtic de grec a la Universitat de València (1530-47), i renovà l’ensenyament influït per les idees erasmistes.

Va publicar Graecarum institutionum (1536) i Prima primi canonis Avicenae sectio (1547).