Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Daurella i de Rull, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1864 – 10 setembre 1927)

Professor de filosofia. Catedràtic de metafísica a la universitat de Valladolid (1889) i de lògica fonamental a la de Barcelona (1894), de la qual fou vice-rector (1924), càrrec al qual renuncià en ésser elegit senador. Fou membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres (1902).

En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica: Instituciones de metafísica (1891), La filosofía del Dante Alighieri (1896) i Apuntes de lógica fundamental (1904).

Fou cònsol general de Bolívia.

Danés i Casabosch, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1883 – 1957)

Veterinari. Acabà la carrera a Mèxic, on fou catedràtic de veterinària en el període 1911-13. Passà al Perú, on fou nomenat inspector general d’escorxadors i vaqueries a Lima.

El 1914 tornà a Catalunya. Fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya i catedràtic de patologia animal i fisiologia comparada a l’Escola Superior d’Agricultura. Fundà el Museu de Sanitat Veterinària Municipal (1929).

Col·laborà a diverses revistes i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917) i El còlera de l’aviram (1922).

Daguí, Pere

9 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, vers 1435 – Sevilla, Andalusia, 1500)

(o Deguí)  Filòsof lul·lista. L’any 1481 ocupà a Mallorca la càtedra de filosofia lul·liana fundada per Agnès de Pacs. El seu prestigi féu que els seus deixebles fossin anomenats “deguins”.

L’any 1482 el seu tractat Janua artis magistri Raymundi Lulli, li valgué greus acusacions d’heterodòxia. Anà a Roma per defensar-se’n. Hi obtingué l’aprovació de l’obra, que havia de ser reimpresa allí mateix el 1485.

Els Reis Catòlics el nomenaren capellà de la Cort. Residí algunes temporades a Sevilla i a Jaén, on tractà de fundar una càtedra lul·liana.

Segons alguns autors, els seus originals es conservaven a la biblioteca del monestir de Montserrat abans de que fos destruïda per les tropes napoleòniques.

Cruxent i Roura, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 16 gener 1911 – Coro, Veneçuela, 23 febrer 2005)

Antropòleg i arqueòleg. Estudià a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Veneçuela, on es naturalitzà.

Ha fet expedicions científiques al Senegal, al Congo i a diferents llocs d’Amèrica, on ha descobert l’antiga ciutat de Nueva Cádiz i els jaciments neolítics de Jobo (Zulia).

Fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central de Venezuela, dirigí el Museo de Ciencias Naturales de Caracas (1944-63) i el departament d’antropologia de l’Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas.

Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes, i Arqueología de Venezuela (Caracas 1966).

Crous i Caselles, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 març 1846 – València, 20 maig 1887)

Metge. Fou catedràtic de pasologia a València. Hi fundà els “Archivos de la Medicina”.

Publicà un Tratado elemental de frenopatología, així com d’altres estudis.

Costa i Nogueras, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 29 abril 1852 – Barcelona, setembre 1919)

Músic. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol a Barcelona i amb Liszt a Stuttgart.

Catedràtic de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, escriví òperes i obres simfòniques, sardanes i música de saló per a piano.

Costa i Cuxart, Antoni Cebrià

3 Respostes

(València, 26 setembre 1817 – Barcelona, 16 juliol 1886)

Botànic. Catedràtic de botànica general a la Universitat de Barcelona (1847) i membre de l’Institut Català de Sant Isidre i de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

Es dedicà molt extensament a l’estudi de la flora de Catalunya. Publicà Resumen de las lecciones de botánica general (1859) i Introducción a la flora de Cataluña (1877).

Costa i Carrera, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 11 febrer 1891 – 16 setembre 1959)

Violinista. Estudià amb Alfred Marchot a Brussel·les i realitzà la carrera de concertista per Europa, Àfrica i Amèrica.

Fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Cortiada, Miquel

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – Barcelona, 1691)

Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l’Audiència de Catalunya.

Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l’abat de Bellpuig de les Avellanes.

El seu fill fou Sebastià Cortiada  (Barcelona, segle XVII)  Jurista. Publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del… capitán general del Principado de Cataluña (1676).

Cortès i Vidal, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1898 – Santander, Cantàbria, 7 juliol 1969)

Escriptor i crític d’art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra.

Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll.

Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Fou un dels recreadors de l’antiga penya de “La Punyalada”.