Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Marín i Mendoza, Joaquim

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 23 abril 1727 – San Roque, Andalusia, 1782)

Erudit. Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de València i fou catedràtic de dret natural i de gents a Madrid. Nomenat alcalde del Crim de València, morí abans de prendre possessió d’aquest càrrec.

Cal esmentar les seves obres Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes (1776), Historia del Derecho Natural y de Gentes (1776) i Memoria genealógica justificada de la familia Garcés de Marcilla (1780).

Marimon, Joan Mateu

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 2 desembre 1627)

Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general.

Escriví biografies d’homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.

Marco i Díaz-Pintado, Francesc

Deixa un comentari

(València, 3 octubre 1887 – Xàbia, Marina Alta, 1980)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1914 guanyà una càtedra de composició d’escultura decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la. Ensenyà també a Sevilla i València.

Dedicat preferentment a la imatgeria religiosa i a l’escultura ceràmica i decorativa, les seves obres més conegudes són els monuments a Joaquim Agrassot i Antoni Muñoz i Degrain (València), Jesús Nazareno (Sevilla) i El misterio de la lanza (Màlaga).

March i de Velasco, Acaci

1 Resposta

(València, 1586 – Alacant, 27 maig 1665)

Prelat i frare dominicà. Cosí de Dionís. Es doctorà en arts i teologia a la Universitat de València, de la qual seria catedràtic. Fou confessor del virrei marquès de los Vélez, així com definidor i vicari general.

El 1660 fou nomenat bisbe d’Oriola. Actuà de mitjancer a la rebel·lió d’Elx contra el nou senyor de la ciutat, el duc de Maqueda.

És autor d’unes Resoluciones morales (1656), d’un escrit sobre el tercer sínode celebrat a Oriola al seu temps, i del manuscrit De censuris et sacramentis.

Maravall i Casesnoves, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 12 juny 1911 – Madrid, 19 desembre 1986)

Historiador. Catedràtic, des del 1953, d’història del pensament polític a la Universitat de Madrid.

Ha publicat entre d’altres: Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento (1960), Comunidades de Castilla (1963), Estudios de historia del pensamiento español (1967), La oposición política bajo los Austrias (1972), Poder, honor y élites en el siglo XVIII (1979) i Utopía y reformismo en la España de los Austrias (1982).

Malonda i Pons, Miquel

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, segle XVII – 1736)

Jurista. Doctor en filosofia, teologia i drets civil i canònic. Fou catedràtic de l’Estudi General Lul·lià, batlle general de Mallorca, consultor del Sant Ofici i assessor de la cúria eclesiàstica.

Va ésser desterrat de Mallorca sota la sospita d’afecció a Felip V de Borbó. Refugiat a Sardenya, tornà a Mallorca el 1715 amb l’expedició borbònica que l’ocupà. Fou nomenat aleshores president de la nova Reial Junta de govern de l’illa i posteriorment oïdor de la Reial Audiència.

Magentí i Chelvi, Leopold

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 25 agost 1894 – València, 22 juliol 1969)

Compositor. Estudià amb Joaquim Turina, fins que un accident truncà la seva carrera de concertista. Fou catedràtic de piano al Conservatori de València.

És autor d’obres orquestrals (Estampas mediterráneas) i de sarsueles (La cotorra del mercat i El ruiseñor de la huerta, 1930).

Maestre i Pérez, Tomàs

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 18 maig 1857 – Madrid, 5 novembre 1936)

Metge. S’establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885. El 1894 guanyà una plaça de metge forense a Madrid.

Fou catedràtic de medicina legal a la Universitat Central, director de l’Institut de Medicina Legal, Toxicologia i Psiquiatria d’aquest centre i membre de la Real Academia de Medicina.

Publicà estudis sobre dactilografia, l’al·legat Un error judicial… (1905) i una Introducción al estudio de la psicología positiva (1905), i estrenà l’obra teatral Los degenerados (1896).

Lorente i Asensio, Vicent Alfons

Deixa un comentari

(Xarafull, Vall de Cofrents, 22 gener 1758 – València, 1 desembre 1813)

Naturalista i metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S’hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica.

D’entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner.

Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799).

López-Amo i Marin, Àngel

Deixa un comentari

(Alacant, 16 desembre 1917 – Warfordsburg, EUA, 20 desembre 1956)

Escriptor. Era catedràtic d’història del dret a la universitat de Santiago de Compostela. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Obres seves són les titulades Insignis nobilitas (1950), Estado medieval y antiguo régimen (1952), El poder político y la libertad. La monarquía de la reforma social (1952, reeditada el 1957), Sobre el estudio profundo de las revoluciones (1956) i Burguesía y estilo burgués (1956), així com unes Cartas académicas a un príncipe joven transcrites al diari barceloní “La Vanguardia” el 1956.