Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Miralles i Monserrat, Joan

Deixa un comentari

(Montuïri, Mallorca, 15 novembre 1945 – )

Filòleg i folklorista. Doctor en filologia catalana, fou professor i cap del departament de llengua catalana a la facultat de filosofia i lletres de Palma de Mallorca.

La seva tesi doctoral (1978) analitza Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV (1984) d’un gran interès. Col·laborà a “Lluc”, “Mayurqa”, “Randa”, etc, especialment sobre temes d’història de la llengua, onomàstica, folklore i història local.

Ha publicat Un poble, un temps (1974), Els carrers de Montuïri (1977), Qüestionari sobre la història i cultura popular de Mallorca (1978), La investigació de les fonts orals. Guia didàctica (1980), Vida i obra d’en Pere Capellà (Mingo Revulgo) (1980) i La festa de l’Estendard (1981).

Mira i Barrachina, Agustí

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1754 – València, 1807)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València.

Publicà dues obres: De viribus centricis inter se conferendis dissertatio nova ac facili metodo concinnata (1875) i una Retórica.

Mira, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1699 – Palma de Mallorca, 1766)

Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1717. Fou rector i canceller de la universitat de Gandia.

És autor de volums de sermons i d’unes Oraciones fúnebres.

Mínguez, Joan

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI)

Eclesiàstic. Residí a València, on fou beneficiat de la seu i catedràtic de grec a la Universitat.

És autor de l’obra Compages artificiosa totius humanae Theologiae S. Thomae de Aquino (1591).

Mestre i Sanchis, Antoni

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 6 gener 1933 – 12 gener 2023)

Historiador i sacerdot. Estudià a València i a Roma. Fou catedràtic d’història moderna a les universitats de València i d’Alacant.

Especialista en història social i cultural de la il·lustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar.

Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Guardonat amb diversos premis, com el de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (1999).

Maura i Montaner, Miquel

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)

Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.

Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.

Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a “La Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).

Matheu, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València. tingué vastos coneixements jurídics i astrològics.

Escriví les obres Vida y martirio de las vírgenes Justa y Alexandra, que restaria manuscrita, i un Antipronóstico a las victorias que se pronostican al eminentísimo cardenal, duque, par de Francia, Juan Armando Richelieu, contra la Majestad Católica (1636).

Mas, Francesc Joan -gramàtic-

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, segle XVI)

Catedràtic de gramàtica. Difusor de texts d’Erasme a la Universitat de València, on era catedràtic.

Cal remarcar-ne les obres Plutarchi Chaeronel Philosophi, historicique clarissimi opuscula moralia (1550) i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterodamum Libellus, scholiis illustratus (1554).

Mas, Dídac

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 6 juliol 1608)

Filòsof. Va professar al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca (1575), després d’estudiar arts i teologia a la Universitat de València. Catedràtic de filosofia escolàstica i de teologia en aquesta universitat, consultor de la Inquisició i prior del convent dominicà de València.

És autor de les obres Metaphysica disputatio de ente et ejus proprietatibus… (1587), Commentaria in VIII libros Physcorum (1599), Commentaria in Porphorium et in universam Aristotelis logicam (1592) i Vida de Santo Tomás de Aquino, dividida en tres libros (1601), entre d’altres.

Martínez i Ricart, Julià

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884)

Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840).

Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb.