Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

San Valero i Aparisi, Julià

1 Resposta

(València, 7 agost 1913 – 30 març 1997)

Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València.

S’especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980).

Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.

Ruiz i Torres, Pere

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1951 – )

Historiador. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres (història) per la Universitat de València. Professor universitari des de 1976. Catedràtic d’història contemporània. Vice-rector d’ordenació acadèmica i professorat en la Universitat de València (1986-90), i rector en la dita universitat (1994-2002). President de l’Associació d’Història Contemporània i director de les revistes “Ayer” i “Pasajes de pensamiento contemporáneo”.

Autor, editor o coautor, entre altres, dels llibres: Estudios sobre la revolución burguesa en España (1979), Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 (1981), España en el siglo XVIII (1985), Història del País Valencià. Època contemporània (1990), La época de la razón (1993), Europa en su historia (1993), Reformas y políticas agrarias en la historia de España (1996), Nacionalismo e historia (1998), Universitat i compromís social (1999), Discursos sobre la historia (2000), The Political Uses of de Past (2002), La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (2003).

Autor de l’estudi preliminar del llibre de Rafael García Ormaechea, Supervivencias feudales en España. Estudios de legislación y jurisprudencia sobre señoríos (1932, reeditat el 2002).

Rodríguez de Cepeda y Garrido, Antonio

1 Resposta

(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)

Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).

Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.

Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

Ponç i Piquer, Antoni

Deixa un comentari

(Begís, Alt Palància, 28 juny 1725 – Madrid, 4 desembre 1792)

Viatger i acadèmic. Després de doctorar-se en teologia a València, va traslladar-se a Madrid (1746), on estudià belles arts. L’any 1751 anà a Itàlia, on s’interessà per les excavacions d’Herculà. En tornar a Espanya, pintà per encàrrec de Carles III de Borbó una sèrie de retrats d’escriptors espanyols per a El Escorial.

Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767) fou encarregat de visitar les seves cases a Andalusia per recollir-hi material artístic. D’aquest viatge sorgí l’obra Viaje de España (1771-94), una detallada guia de l’art espanyol, d’esperit típicament il·lustrat, que arribà als 18 volums.

Publicà i il·lustrà amb notes el manuscrit de Felipe de Guevara Comentarios de la pintura. L’any 1776 fou nomenat secretari de l’Academia de San Fernando. També és autor de Viaje fuera de España (1785-92).

Pineda, Joan Baptista

1 Resposta

(València, segle XVI – vers 1567)

Catedràtic i poeta. De família modesta. Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia (1547-53; 1558) i de retòrica (1567).

Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri (1566). Gil Polo en la seva Diana enamorada el considerà com a poeta, però res no ha estat conservat d’ell.

Novella, Francesc

Deixa un comentari

(Castellfabib, Racó, 1589 – València ?, 1645)

Catedràtic. Doctor en teologia. Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València (1616).

És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unas Breves rethoricae instituciones (1621) i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).

Noguera, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1833)

Metge. Fou catedràtic de patologia a l’estudi general. Fundà l’hospital militar de Maó.

És autor d’escrits professionals.

Monserrat i Riutort, Josep

1 Resposta

(València, 28 juny 1814 – 28 agost 1881)

Científic. Llicenciat en medicina (1847), fou catedràtic de química (1847-81) i rector de la Universitat de València (1874-81), càrrec des del qual reformà el Museu d’Història Natural i el Jardí Botànic, aconseguí la construcció d’una nova facultat de medicina i l’acabament del claustre de la Universitat Literària. Estudià l’eclipsi de Sol del 1860.

Introduí al País Valencià el procediment fotogràfic de Daguerre (abans del 1840) i contribuí a la creació de l’Institut Mèdic Valencià (1841).

Mollà i Rodrigo, Rafael

Deixa un comentari

(Vinalesa, Horta, 24 octubre 1862 – Madrid, 7 març 1930)

Metge. Fou catedràtic a l’Havana, Granada, Saragossa, València i Madrid. La seva actuació pedagògica resultà molt eficaç. Assolí un gran prestigi, sobretot com a uròleg.

Col·laborà a bon nombre de revistes professionals. Les seves monografies sobre temes mèdics resulten molt notables per a l’època.

Moliner i Nicolàs, Francesc

1 Resposta

(València, 20 febrer 1851 – Madrid, 21 gener 1915)

Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Treballà activament a favor del sanatori de Portaceli per a tuberculosos.

Fou nomenat l’any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després. Fou diputat per València.

Fundà també un periòdic titulat de primer “Porta-Coeli” i després “El Noticiero Valenciano”. Autor de diverses obres mèdiques.