(Catalunya, segle XVIII)
Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona.
Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d’uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits.
(Catalunya, segle XVIII)
Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona.
Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d’uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits.
(Barcelona, segle XVI)
Metge. Catedràtic de la universitat de Barcelona (1559) i autor d’un estudi important sobre l’epidèmia de caràcter catarral del 1562 a Barcelona.
(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)
Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.
Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona, segle XVIII – Catalunya, 1827)
Teòleg i eclesiàstic. Era catedràtic a Vic, on ocupà càrrecs a la seu i al seminari.
El 1796 publicà en llatí una obra religiosa.
(Catalunya ?, segle XV – vers 1530)
Religiós carmelità. Féu els seus estudis a Cervera i a París, capital on fou catedràtic de teologia i es guanyà el sobrenom de “Doctor sublim”.
Publicà diverses obres, entre les quals destaca el Comentario del maestro de las sentencias.
(Barcelona, segle XVII – Palamós, Baix Empordà, 1668)
Religiós agustí. Fou catedràtic de teologia a l’Estudi General de Lleida.
Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.
(Sant Pau de Seguries, Ripollès, 30 novembre 1816 – Barcelona, 25 febrer 1894)
Farmacèutic i catedràtic. És autor d’una Flora médico-farmacéutica abreviada d’Espanya (1859).
(Palma de Mallorca, 22 agost 1872 – Tarragona, 17 agost 1931)
Historiador. Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morell-Fatio.
Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo (1929).
Fou redactor de “La Almudaina” de Palma de Mallorca (1898-1900) quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver. Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904) i Bibliografía de la Historia de España (1921).
(Barcelona, 5 abril 1915 – 11 novembre 2002)
Metge. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà de Santiago.
Catedràtic de patologia general de les universitats de Salamanca (1955), de la qual fou rector (1960-67), i de Barcelona (1968).
Coautor d’un tractat de patologia i d’estudis importants sobre l’ensenyament de la medicina.
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.