Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Esteve, Pere Jaume

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI – València, 1556)

Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València.

Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic-hispànic.

Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals, avui perdut.

Estelrich i Perelló, Joan Lluís

1 Resposta

(Artà, Mallorca, 12 febrer 1856 – Palma de Mallorca, 10 agost 1923)

Escriptor i traductor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913).

Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l’Academia Española i de la de San Fernando, entre d’altres.

Estelrich i Fuster, Pere

2 Respostes

(Santa Margalida, Mallorca, 1845 – Palma de Mallorca, 1912)

Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l’Institut Balear, i, al cap d’un quant temps, catedràtic d’agricultura.

Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera.

És autor, d’entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885).

Dirigí la revista “El Porvenir de Mallorca”.

Estapoll, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)

Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.

Espinós i Rúbio, Joan

Deixa un comentari

(Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879)

Advocat. Rebutjà càrrecs administratius als jutjats de Montcada i de Palma de Mallorca per dedicar-se a l’ensenyament.

Fou catedràtic numerari de dret romà a les universitats de Barcelona i de València. Era professor de l’Escola del Notariat, creada el 1868. Hi professà dret civil, mercantil i penal.

Era, Antoni

Deixa un comentari

(l’Alguer, 1889 – Sàsser, Itàlia, 1961)

Historiador. S’especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya; publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna (1929) i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna (1938).

Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici. Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la universitat de Sàsser.

Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (a Saragossa el 1952) amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico, i en el VI Congrés (a Sardenya el 1957).

Eixea, Andreu d’

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València.

Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).

Durà, Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Matemàtic. Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València.

Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l’Aritmetica et geometria de Thomas Bradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus (València 1503).

Domingo i Ramoín, Maties

Deixa un comentari

(Alpont, Serrans, segle XVII – País Valencià, 1730)

Doctor en medicina i escriptor. Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València.

Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán, publicà Breve defensorio de una receta, en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila (1684), Disputatio de variolis et morbillis, cum quaestione appendice de peste (1685) i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo “cascarilla”, in curatione tertianae et quartanae (1682).

Descós, Arnau

4 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XV)

(o Dezcós)  Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia.

A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana.

És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo.