Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Ferrer i Calatayud, Pere

Deixa un comentari

(València, 1 gener 1860 – 7 abril 1944)

Pintor i acadèmic. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d’Antoni Cortina.

Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus.

Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l’Acadèmia de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals.

Entre les seves obres cal citar Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).

Ferrer i Bauçà, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 20 novembre 1770 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 7 gener 1857)

Periodista, poeta i libel·lista bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual féu construir.

Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’“Aurora Patriótica Mallorquina”, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu “Diari de Buja”, que el convertí en personatge popular.

També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver.

És autor d’una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia.

També fundà el “Nou Diari de Buja” i la “Lluna Patriòtica Mallorquina”, periòdics antiliberals i d’un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d’aparèixer escrits en català.

Ferrer, Vicent -varis-

1 Resposta

Vicent Ferrer  (Gandia, Safor, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d’una obra docent.

Vicent Ferrer  (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 – Albalat dels Sorells, Horta, 1738)  Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d’un petit manual de teologia tomista.

Ferrándiz i Badenes, Bernat

2 Respostes

(el Canyamelar, València, 21 juliol 1835 – Màlaga, Andalusia, 3 maig 1885)

(o Ferrandis) Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l’Escola de Belles Arts de Màlaga.

Les seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El “baratero”, El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).

Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.

Farinós i Tortosa, Felip

Deixa un comentari

(València, 26 maig 1826 – 14 octubre 1888)

Escultor. Deixeble d’Antoni Marzo i format a l’Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d’activitat, obrí un taller i fou professor d’escultura.

La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris.

Sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l’Oració a l’hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l’altar major de la catedral de València.

Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles.

Far, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1812 – 1841)

Metge i escriptor. Fou catedràtic de física de Palma. Versificà en castellà i llatí.

Evinent i Muntaner, Rafael

Deixa un comentari

(Bunyola, Mallorca, 1726 – Palma de Mallorca, 1814)

Metge. Fou el primer censor de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1789). Catedràtic de la universitat mallorquina, corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, membre de la Societat Econòmica i de diverses corporacions científiques.

És autor de diverses obres professionals, com Proyecto de los hospitales, Instrucción sobre la máquina fumigatoria y el modo de socorrer a los muertos asfíticos (1779) i Manual de las operaciones de cirugía.

Estrany, Joan Andreu

1 Resposta

(València, segle XV – 1530)

Humanista. Després d’estudiar arts a Alcalá i teologia a París, es doctorà en teologia a València.

Mestre de Joan de Borja i amic de Lluís Vives, fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València (1515-23), hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament.

La seva obra es compon de diversos comentaris i anotacions a les obres de Sèneca i Plini, entre d’altres.

Llegà la seva biblioteca i una col·lecció important de monedes antigues i medalles al seu deixeble Honorat Joan.

Esteve i Fuertes, Gabriel

Deixa un comentari

(les Cases de Bàrcena, València, 1900 – València, 19 setembre 1987)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural. Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 amb la medalla d’or i a la internacional de París de l’any 1937.

La seva pintura, de caràcter costumista essencialment, se centrà en temes valencians rurals, amb la pràctica constant del retrat.

D’entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen: Combregar a l’horta (1930), Alcalde d’Albuixec (1948), Xiques de Massalfassar (1934), un retrat de Nativitat Domínguez de Roger, etc.

Esteve i Bonet, Josep

10 Respostes

(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)

Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.

La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.

Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:

  • Agustí Esteve i Vilella  (València, 1763 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
  • Josep Esteve i Vilella  (València, 1766 – segle XIX)  Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero  (València, 1859 – País Valencià, segle XIX)  Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.