Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Foix, comtat de

68 Respostes

(Occitània, segle XIII – 1607)

Territori. El comte Roger Bernat II de Foix es casà amb Ermessenda de Castellbó, a la mort de la qual (1230) s’incorporà al vescomtat de Castellbó, que havia de servir als comtes de Foix per intervenir en la política catalana.

Fins a Joan I de Foix (1410-36), en que la política dels Foix, desposseïts ja de les terres catalanes en temps de Martí I l’Humà, estigué sota l’òrbita francesa i el 1607 el casal s’incorporà al regne de França en esdevenir el seu titular Enric, rei de França amb el nom d’Enric IV de Borbó.

Estefania de Provença

Deixa un comentari

(Provença, França, vers 1093 – França, vers 1163)

Dama. Filla de Gilbert I de Millau i de Gerberga de Provença, i germana de Dolça I de Provença, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Es casà amb Ramon I dels Baus (1116). Posteriorment, ella i el seu marit s’aliaren amb els comtes de Tolosa i amb els emperadors d’Alemanya en contra de Ramon Berenguer III.

Ermengarda I de Carcassona

Deixa un comentari

(Carcassona, França, vers 1054 – després 1101)

Comtessa de Carcassona i de Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).

El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit Ramon Bernat I Trencavell, vescomte de Nimes i d’Albi, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest, Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa.

ceretans

2 Respostes

(Cerdanya)

Poble ibèric que habitava als Pirineus orientals (Ceretània) sobre l’any 500 aC. Probablement eren descendents de l’antic poble pirinenc de l’eneolític, la qual cosa sembla confirmada pel fet que sempre els era atribuïda una personalitat distinta dels altres pobles en els textos antics (Estrabó, Aviè).

És possible que s’estengués més enllà dels seus límits. Arqueològicament, hom no en sap res.

Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guanys. El nom, kerrètanoi en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri (porc).

Castelló -varis bio-

1 Resposta

Guillem de Castelló  (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)  Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.

Joan Castelló  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.

Joan Castelló  (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754)  Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.

Pere Castelló  (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII)  Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.

Blanes i d’Évrad, Joan Esteve de

2 Respostes

(Perpinyà, 1702 – 1764)

Segon marquès de Millars. Fill i hereu d’Esteve de Blanes i de Planque. Fou comissari de la noblesa del Rosselló (1749-59).

La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència.

Bernat I de Carcassona

Deixa un comentari

(Occitània, vers 980 – 1038)

Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.

Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.

Bearn, vescomtat de

37 Respostes

(Occitània)

Molts vescomtes eren membres de les famílies Montcada i Foix–Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Bearn.

Aquest s’associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes.

Bearn, Maria de *

Deixa un comentari

Veure> Maria I de Bearn (vescomtessa de Bearn i de Gabardà, 1145-73).

Baus, Ramon I dels

4 Respostes

(Provença, França, segle XII – Barcelona, 1150)

Magnat. Cap de la família provençal dels Baus. Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1114)- i aquest li donà la senyoria de Berra.

Nomenat, però, Berenguer Ramon (1131) comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Forcalquier per reclamar una part de l’herència provençal. Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació directa, a títol de feu imperial, de tots els béns que podia tenir.

Per mort del comte Berenguer Ramon (1144), s’ocupava aleshores del comtat, en nom del seu nebot Ramon Berenguer IV de Barcelona. Les hostilitats tingueren per escenari la regió d’Arle, on les tropes catalanes s’apoderaren del castell de Trencatalha.

El 1147 Ramon I dels Baus hagué de signar una treva, i el 1150 hagué de desplaçar-se a Barcelona, on morí, mentre prosseguien les negociacions de pau finals.

La seva figura ha estat considerada modernament com la d’un heroi de la independència de Provença.