(Catalunya Nord, segle IX)
Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó I de Cerdanya.
Eldesind -vescomte Conflent-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord (bio)
Cortsaví, Arnau de
(Catalunya Nord, segle XIII – segle XIV)
Senyor de Cortsaví (Vallespir). Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda. Secundà des del 1274 la rebel·lió del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I.
El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem (III) de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, lluità personalment contra Arnau a Montboló i el vencé.
El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya. Tanmateix, el 1285 es decantà definitivament, amb altres grans senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els croats francesos aliats del rei de Mallorca, fet que l’obligà a expatriar-se i que en motivà la confiscació dels béns, situació que perdurà fins al 1298, que fou signada la pau entre Jaume II de Catalunya i Jaume II de Mallorca.
El 1302 assistí a Girona a l’homenatge prestat per l’infant Sanç, hereu de la corona de Mallorca, al rei de Catalunya.
Comendat -abat, s IX-
(Catalunya Nord, segle IX)
Fundador, ensems amb uns quants companys, i primer abat del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.
La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854.
Castellnou, Udalgar (III) de
(Catalunya Nord, segle XI – 1147)
Bisbe d’Elna (1130-47). Fill del comte Guillem (III) de Castellnou. Ardiaca d’Elna (1111), fou elegit bisbe de 1130. Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians.
Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte Gausfred III de Rosselló restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia clunianenca de la Grassa (1139). Abans del 1140 havia fet cavar els valls de la ciutat d’Elna.
A ell és deguda l’ordenació i la transcripció de les cartes del cartulari d’Elna (1140). Al concili provincial de Narbona (1134) defensà el Rosselló, víctima de les incursions dels pirates sarrains.
Castellnou, Udalgar (II) de
(Catalunya Nord, segle XI – 1064)
Ardiaca d’Elna (1051). Fill del vescomte Guillem de Castellnou. Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer. Elegit bisbe Ramon d’Empúries (1064), fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert (I).
Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte de Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat.
Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat. Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem (I) rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna.
Castellnou, Udalgar (I) de
(Catalunya Nord, segle X – segle XI)
Arxiprest d’Elna (1009). Germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I). Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó (1009), de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt (1010) i de Sant Pau de Pi (1022).
Fou el principal col·laborador del bisbe d’Elna, Berenguer (1019-30), i amic de l’abat Oliba de Cerdanya. Participà al capdavant del capítol d’Elna -el bisbe era absent- en el sínode de Toluges, que proclamà la Pau i Treva de Déu (1027).
Castellnou, Guillem (I) de
(Catalunya Nord, segle XI)
Vescomte de Castellnou (1075-91). Fill segon del vescomte Jaspert (I). Succeí el seu oncle Udalgar (II) com a ardiaca d’Elna (1064), i a la mort del seu germà Udalgar de Castellnou (1075) prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem.
El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge.
Cabestany, Mestre de
(Catalunya Nord ?, segle XII – França ?, segle XII)
Escultor de personalitat desconeguda. Els trets distintius del seu treball, visibles en la tendència a omplir els buits, el peculiar treball dels plecs i del modelat de les mans i l’expressió dels rostres tallats de manera característica, permeten d’atribuir-li, entre d’altres, el timpà de l’església de Cabestany (Rosselló), el portal de la del Voló i del monestir de Sant Pere de Rodes i el frontal de Sant Serni de Carcassona.
La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d’En Bas. La seva obra apareix també en algunes esglésies d’Itàlia.
Bolquera, el Capellà de
(Catalunya Nord, segle XIV)
Poeta. Sacerdot i capellà de Bolquera (Alta Cerdanya), fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona.
De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur, seguici de lamentacions d’ordre material i espiritual. Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual hom li atribueix també d’altres composicions.
En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires misògines, d’una personalitat molt remarcable, la qual cosa fa suposar que la seva obra fou extensa.
Dades dels Països Catalans 