Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord (bio)

Cabestany, Mestre de

1 Resposta

(Catalunya Nord ?, segle XII – França ?, segle XII)

Escultor de personalitat desconeguda. Els trets distintius del seu treball, visibles en la tendència a omplir els buits, el peculiar treball dels plecs i del modelat de les mans i l’expressió dels rostres tallats de manera característica, permeten d’atribuir-li, entre d’altres, el timpà de l’església de Cabestany (Rosselló), el portal de la del Voló i del monestir de Sant Pere de Rodes i el frontal de Sant Serni de Carcassona.

La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d’En Bas. La seva obra apareix també en algunes esglésies d’Itàlia.

Bolquera, el Capellà de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV)

Poeta. Sacerdot i capellà de Bolquera (Alta Cerdanya), fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona.

De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur, seguici de lamentacions d’ordre material i espiritual. Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual hom li atribueix també d’altres composicions.

En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires misògines, d’una personalitat molt remarcable, la qual cosa fa suposar que la seva obra fou extensa.

Alexandre, mestre

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XII – segle XIII)

Pintor actiu al Rosselló. Enquadrat en els corrents neobizantins dels segles XII-XIII.

En un frontal de l’església de Sant Genís les Fonts hi havia la representació del Pantocràtor amb els apòstols, signat Magister Alexander ista opera fecit.

Agnès de Rosselló

1 Resposta

(Catalunya Nord ?, segle XI – segle XII)

Dama. Muller de Girard I, comte del Rosselló. Fill seu seria el comte Gausfred III.

Matel·la dels Baus

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XII)

Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra. Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya.

Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn (mort l’any 1153), i després amb el comte Cèntul III de Bigorra (mort vers el 1185).

Guislabert II de Rosselló

10 Respostes

(Catalunya Nord, segle XI – 1102)

Comte de Rosselló (1070/74-1102). Fill de Gausfred II. Firmà amb Ponç I d’Empúries una convinença (1075) segons la qual quedaven establertes les obligacions i els drets de cadascú.

A Guislabert li foren reconeguts part del bisbat d’Elna, dels castells de Salses, Rocabertí, Rocamora, Ultrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat de la ciutat d’Empúries i del vescomtat de Rosselló, i també les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet.

Guislabert I de Rosselló

6 Respostes

(Catalunya Nord, segle X – 1013)

Comte de Rosselló (991-1013). Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries–Peralada.

Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda. Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà.

Garay, Juan de

1 Resposta

(Perpinyà ?, segle XVII – Catalunya Nord, segle XVII)

Militar. Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà (1640). Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà.

Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces. Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc.

En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits entre els francesos.

Fenollet i d’Urtx, Blanca de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Filla d’Hug (I) de Fenollet, i germana de Pere (VI) de Fenollet.

Fou la segona muller del vescomte Dalmau VI de Rocabertí, l’hereu en els béns patrimonials del llinatge.

Fenollet i de Canet, Timbor de

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Muller del vescomte Bernat II de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús.

Fills seus foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d’Osona.