Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Fénix de Cataluña

2 Respostes

(Catalunya, 1683)

Obra de Narcís Feliu de la Penya. Escrita en col·laboració amb Martí Piles.

Descriu l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisis -força optimista- de la situació contemporània i proposa alguns mitjans de redreçament a partir del model holandès, principalment la constitució d’una gran companyia de comerç de caràcter oficial sota la protecció de la Santa Creu, de la ciutat de Barcelona i de la generalitat.

L’obra va ésser dedicada a Carles II i repartida -com el Político discurso– entre la cort i els cercles governamentals. Sembla que el Fénix, més que reflectir el pensament original de Feliu, fou el portaveu de determinats grups mercantils de Barcelona.

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1908 – 1936)

(FMNC)  Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l’ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.

Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” (1932-38).

A partir de l’agost de 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament.

Federació de la Premsa Catalano-Balear

Deixa un comentari

(Catalunya, 1923 – 1934)

Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides.

Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears.

Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.

Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1973 – )

(FAPAES)  Organisme. Sorgí de les interassemblees d’associacions de pares d’alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l’any 1973.

Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana.

Enllaç web: FAPAES

Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1975 – )

(FAPAC)  Organisme. Té com a àmbit d’implantació l’ensenyament primari a Catalunya.

Entre els seus objectius principals cal destacar la tasca d’informació i assessorament a les associacions de pares d’alumnes i també la dinamització d’aquest moviment associatiu per tal de promoure la participació dels pares d’alumnes en el control i la gestió dels centres docents.

Federació d’Associacions Cristianes de Pares d’Alumnes

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX – )

Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d’alumnes d’escoles cristianes de Catalunya.

El seu àmbit escolar d’implantació és l’ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes.

Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa.

Realitza, a més, una tasca d’informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.

Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

Deixa un comentari

(Catalunya, 30 juny 1977 – )

(FCEG)  Organisme escolta. Reagrupa els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i els Escoltes Catalans.

Hereu de la tradició escolta iniciada l’any 1910, aplega més de 15.000 nois i noies.

És membre del comitè d’enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d’Escoltisme a Espanya.

La seu és a Barcelona.

Enllaç web: Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

febre d’or, La -novel·la-

2 Respostes

(Catalunya, 1890 – 1893)

Novel·la de Narcís Oller. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària, durant la Febre d’Or, en una família menestral de Barcelona.

La primera part de l’obra (La pujada) narra l’escalada econòmica, social i política del protagonista -Gil Foix- fins a la direcció d’un ambiciós projecte ferroviari, entre l’adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l’atordiment eufòric d’ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar.

La segona (L’estimbada) analitza l’esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge -amb moralitzant esquematisme- tots els que no es deixaren enlluernar per l’opulència i no abandonaren llurs ideals artístics.

L’autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés.

L’obra -narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882- vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen a La febre d’or.

Farsa d’en Cornei

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del segle XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).

L’obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular.

Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).

Família Deu, La

Deixa un comentari

(Catalunya, 1902)

(o La família)  Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades.

Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve.

Fou una de les obres més discutides del seu temps.