Alexandre de Cartellà (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà molt a les campanyes de Flandes en temps de Felip II.
Ramon de Cartellà (Catalunya, segle XIV – Sardenya, segle XV) Militar. El 1412, al temps de l’Interregne i de l’elecció de Ferran I, era governador del Legudor, a Sardenya.
Roger de Cartellà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou conseller del Principat de la reina lloctinent Maria de Castella, durant una part del sojorn a Nàpols del rei Alfons IV el Magnànim.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. El 1290 fou un dels ostatges catalans lliurats al prior de Sant Gil com a garantia de la seguretat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca, que venien a les entrevistes celebrades entre Panissars i la Jonquera amb Alfons II de Catalunya.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. El 1194 figurà entre els garantidors dels acords estipulats pel rei Alfons I el Cast amb Ponç III de Cabrera.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les corts catalanes de 1251, notables per haver estat jurat l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu de la corona catalano-aragonesa.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1283 fou convocat entre els cent cavallers que havien de lluitar al costat de Pere II el Gran per al desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.
Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.
Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.
Eren fills de Guillem Ramon Carròs de Centelles.
Lluís Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86) Fou el successor del seu pare, i ell va morir sense successió. Es disputaren l’herència les seves germanes i llur cosí Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
Joana Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI) Amb la seva germana Violant es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís. S’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.
Violant Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI) Amb la seva germana Joana es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís.
(Catalunya, segle XVI – 1607)
Filla i hereva de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
Es casà amb Cristòfor de Carròs de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d’Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules.
Eren fills de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs.
Guillem Ramon Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1565) Heretà dels seus pares, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís Carròs de Centelles i de Pinós, també foren filles seves Joana i Violant.
Serafí Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1557) Capità de galeres. Pare de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
(Catalunya, segle XIV)
Oficial de la cort de Pere III de Catalunya.
Enviat el 1342 a Perpinyà amb el notari Jaume Comte, adquirí àngels grans, dobles i òbols i malles d’argent, molt semblants als barcelonins, batuts per ordre de Jaume III de Mallorca, cosa que decidí Pere III a actuar ràpidament contra el rei de Mallorca.
(Catalunya, segle XVII – 1725)
Dama. Quadrinéta de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt (Catalunya, segle XVII) Religiós, fou abat de Cuixà i de Camprodon.
Darrera membre de la branca il·legítima dels barons de Sant Mori. Era la posseïdora de dita baronia i de les de Ciutadilla i d’Abella, que provenien de la família materna. L’herència recaigué en els Meca, marquesos de Ciutadilla.
(Catalunya, 1401 – 1460)
Baró de Bellpuig. Fill i successor d’Hug de Cardona-Anglesola i de Luna i de Francesca de Pinós.
Es casà amb Caterina de Centelles i foren pares d’Antoni, d’Hug i d’Elionor de Cardona-Anglesola i de Centelles.
Fou un actiu polític que participà assíduament en les corts del 1430 al 1448.
Dades dels Països Catalans 