Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Castellbisbal -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Castellar -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Castellar (Catalunya, segle XIII – Gerba, Tunísia, 1310) Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient. Fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, nét de l’almirall Roger de Lloria. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.

Jaume de Castellar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya des de la primeria del regnat d’aquest.

Joan de Castellar  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí I el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d’aquell rei, fet a Càller pel juliol de 1409.

Ponç de Castellar  (Catalunya ?, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau (III) de Castellnou.

Castellar, Damas de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Parma, Itàlia, 1625)

Frare caputxí. Havia estat cartoixà a Montalegre. Vestí l’hàbit caputxí el 1588. Ocupà diversos càrrecs dins el seu nou orde.

Fou tres vegades ministre provincial. Enderrocà gairebé tots els ermitoris caputxins i els substituí per convents.

Morí quan es traslladava a Roma, a peu i descalç, per assistir a un capítol general.

Castanyer, Onofre

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVI)

Poeta. Fou un dels qui participaren en llengua catalana al certamen poètic del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona el 1580, concurs que guanyà el famós poeta castellà fra Lluís de León.

Cassany, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Madrid ?, 1750)

Escriptor. Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua.

Escriví les vides d’Estanislau de Kostka (1715), de Lluís Gonzaga (1726) i del pare Dionís Rickel (1738), la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada (1741), Los varones ilustres de la Compañía (1734), una Historia de la Academia i diverses obres científiques.

Casella -escultor-

Deixa un comentari

(Catalunya o Itàlia, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)

Escultor. Esculpí la imatge de marbre de la Mare de Déu de l’Esperança. L’obra pertanyia a l’antic gremi de corredors d’orella de Barcelona.

El 1767 fou posada al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona. La seva signatura figura a la peanya de la imatge.

Hom ignora si es tracta d’un artista català o bé italià.

Casanova, Joan de -religiós-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Eclesiàstic. Fou capellà del rei Martí I l’Humà. Era il·luminador i miniaturista.

Consta que, el 1403, copià alguns llibres de la biblioteca reial.

Casals i Moles, Enric

2 Respostes

(Catalunya, 1872 – segle XX)

Actor. Era el pare de l’actriu Assumpció Casals i Rovira.

Fou una de les figures més prestigioses de l’escena catalana.

Casador, Anton

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Era mestre de camp de les forces catalanes a l’Empordà.

A la fi de 1640, quan el diputat militar de la Generalitat, Francesc de Tamarit, deixà el front del nord per prendre la direcció de la zona de Barcelona, ciutat amenaçada pel marquès de los Vélez, ell fou un dels caps superiors que restaren cobrint la línia septentrional.

Casachs i Vilaseca, Salvador

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera.

És autor del tractat Medicina ad leges circulationis anathomicas (1738).