Miquel de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fill d’Esperandéu Cardona. Heretà la vall de Conat i fou senyor de Molig, Campome i Paracolls.
Miquel de Cardona (Catalunya, segle XVI) Noble i militar. Serví Felip II. Fou mestre de camp a les campanyes de Flandes.
Miquel de Cardona (Catalunya, segle XVII – 1652) Noble. Heretà la baronia de Sant Mori del seu cosí llunyà Galceran. Era fill de Jaume de Cardona. Es casà amb Elisabet de Sentmenat. Fill seu era Jaume, hereu de la baronia.
Maria de Cardona (Catalunya, segle XIV) Dama. Era una de les filles del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume II de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d’heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills.
Maria de Cardona (Itàlia ?, segle XV – Sicília ?, Itàlia, segle XV) Filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia, comte d’Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona.
Maria de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec, comte d’Oliva.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Personatge. Apareix documentat com un dels cònsols a Cardona del comte Joan Ramon Folc I, arran d’un privilegi atorgat per aquest a la vila.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI) Noble. Lluità contra els francesos al Rosselló, el 1542. En caigué presoner. Fou alliberat amb un rescat de mil florins d’or.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1593) Baró de Sant Mori. Era fill de Jaume de Cardona i de Rafaela Sunyer. El 1587 vengué a la corona, Verges, Bellcaire i la Tallada. Era casat amb Pràxedes d’Ança. Fill seu era Joan, que l’heretà.
Lluís de Cardona (Lucena, Andalusia, segle XVI – Catalunya, 1596) Fill gran de la duquessa Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Còrdoba. Morí abans que els seus pares i els títols de Cardona passaren en tot cas al seu germà Enric d’Aragó Folc de Cardona. Sembla que visqué poc a Catalunya.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1574) Noble. Era fill de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. A la mort del pare, en 1571, n’heretà el patrimoni, ja que els germans més grans eren morts de feia anys. Ell mateix morí no gaire després, sense deixar fills. Per aquesta raó seria succeït pel germà Anton de Cardona, duc de Sessa.
Lluís de Cardona (Catalunya, s XVII) Noble. Fou mestre de camp a la campanya del Rosselló del 1674.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Centelles.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Era filla de Joan Ramon de Cardona i néta, per part de mare, del cavaller i historiador Pere Tomic. Es casà, abans del 1481, amb Galceran d’Òdena, cavaller que vivia encara el 1499.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Neboda de l’anterior, filla de Joan Ramon Folc II, i de Joana de Prades. El 1428 es casà amb el comte Arnau Roger IV de Pallars. Fills seus foren el famós Hug Roger III de Pallars i Elionor, que seria comtessa d’Abranches.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era filla natural del duc Ferran de Cardona. No ha de ser confosa amb la Joana I de Cardona que era filla legítima i hereva del mateix duc.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI) Filla d’Hug de Cardona, membre desposseït de la branca dels Cardona de Bellpuig, i d’una filla del comte de Pallars. Es casà amb Pere Joan d’Erill, descendent del Joan Roger d’Erill assassinat, en 1463. Essent Joana filla única, s’extingiria amb ella aquesta línia del cognom Cardona.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Dama. Era filla de Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Córdoba. Es casà amb el seu parent llunyà Anton de Cardona, duc de Sessa, pertanyent a la branca cardonina de Bellpuig.
Joan Cardona (Catalunya, segle XV) Escriptor. És citat per Fèlix Torres i Amat com a autor d’una novel·la titulada Tratado notable de amor.
Joan de Cardona (Sardenya, Itàlia, segle XV) Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV – després 1488) Cavaller. Fill bastard del comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Durant la guerra civil catalana de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II (fou conegut com el Bastard de Cardona). El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona.
Joan de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XV – Ricoccia, Itàlia, 1522) Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos.
Joan de Cardona (Sardenya ?, Itàlia, segle XVI – Hongria ?, segle XVI) Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d’Hongria contra els turcs, en temps de l’emperador Ferran.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1607) Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d’Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l’oncle Galceran, germà de Lluís.
Jaume de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XIV) Germà de Frederic de Cardona i i nét d’un altre Frederic. Adquirí per enllaç la baronia de Ramione. Fou l’avi de Margarida de Cardona.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XV) Religiós. Era fill natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Fou prior de Sant Miquel del Fai i del monestir de Santa Maria, a Sant Llorenç de Morunys.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVI) Personatge. Era fill del Jaume de Cardona que fou baró consort de Sant Mori i pare del següent Jaume.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Personatge. Fill de l’anterior Jaume i pare d’un Miquel que heretaria Sant Mori.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVI) Noble. Fou un dels més destacats en l’oposició catalana a l’imposició de l’impost dit de l’excusado al Principat. Passà un temps de presó per aquest motiu. El 1570 es distingí a la defensa del Rosselló contra els francesos.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVII) Personatge. Era fill de Miquel de Cardona i d’Elisabet de Sentmenat. El 1652 heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. El 1647 s’havia casat amb Jacinta de Guimerà. A la seva mort, fou heretat pel seu fill Maurici. També era filla seva Elisabet, que succeiria al seu germà.
Isabel de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Filla legítima o natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Era monja del monestir de Vallbona. Apareix documentada el 1468.
Isabel de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agustín.
Isabel de Cardona (Catalunya, segle XV – segle XVI) Dama. Filla d’Anton de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Castellana de Requesens. Es casà amb Bernat II de Vilamarí, el segon dels almiralls d’aquest nom. Restà vídua el 1516.
Hug de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Era fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries. Fou ardiaca de Barcelona. El 1281, amb la seva mare, hagué de figurar com a garantidor del seu germà el vescomte Ramon Folc VI perquè aquest obtingués el perdó reial després d’un llarg període de rebel·lió. El 1307 figurà entre els testimonis dels acords de demarcació del comtat d’Urgell.
Hug de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. Senyor de Sant Climenç. És documentat el 1420. Ha de ser distingit de l’homònim contemporani senyor de Bellpuig.
Hug de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XV) Noble. Era fill tercer d’Anton de Cardona, pertanyent a la segona branca siciliana d’aquest casal.
Hug de Cardona (Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XVI) Noble. Lluità a Itàlia. El 1504 conquerí el castell de Castelvetro.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XI – segle XII) Personatge. Apareix com a principal hereu del seu germà Bernat, que testà el 1102. Havia de succeir-li al castell de Clariana.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII) Noble. Era germà d’un Ramon amb el qual testà el 1151. Ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de morir sense fills. Guillem morí abans del 1156, data d’un segon testament del seu germà, el qual hi feia deixes pels sufragis religiosos de Guillem.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII) Noble. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a participant a l’expedició a Almeria realitzada el 1148 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII) Un dels fills de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d’Almodis. Es casà amb Teresa d’Urgell, filla d’Ermengol V i de María Ansúrez. Fill seu fou Pere, que morí jove. Aquest Guillem de Cardona és segurament l’homònim que fou marmessor de Ramon Berenguer III de Barcelona (1131).
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Personatge. Era un dels fills de l’Arnau que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Bernat.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1265 figura com a porter del rei Jaume I. Aquest i Alfons X de Castella li atorgaren aleshores unes cases al carrer major de la ciutat de Múrcia.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. Era pare d’una Berenguera, a la qual vengué les possessions de Maldà i Maldanell el 1266.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Personatge. Serra i Vilaró l’esmenta com a fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries. Diu que anà a guerrejar al Marroc.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII – abans 1330) Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de la seva segona muller, Maria Álvarez d’Haro. El 1318 féu costat al seu pare al conflicte amb l’infant Alfons. Morí sense successió.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIV – 1338) Fill de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural del rei Pere II el Gran. Morí solter. Per aquesta causa la senyoria de Torà privada de descendència directa masculina, tornà a la branca principal dels Cardona.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola, i germà d’Hug II de Cardona.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XV – vers 1462) Fill segon de Ramon de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Caterina de Centelles. El 1462, amb el seu germà Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, prengué les armes a favor de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Caigué presoner, amb Hug, a la batalla de Rubinat. Vuit mesos després, seguint també la mateixa sort que el seu germà, fou escanyat sense formació de procés.
Francesc de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. No és segur que fos membre de la família noble dels Cardona. Comerciava amb Tunis l’any 1274.
Francesc de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Personatge. Apareix documentat el 1402 en relació amb la branca cardonina de Bellpuig. Cobrava de la família una pensió de 50 lliures anuals.
Dades dels Països Catalans 