(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Muller del vescomte Bernat II de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús.
Fills seus foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d’Osona.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a les darreres operacions per expulsar els sarraïns del Principat, culminades amb l’expugnació de Siurana (1153).
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós.
El 1365 era capità de la guarnició d’Alzira.
Bonaventura Feliu (Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.
Francesc Feliu (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV) Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.
Gaspar Feliu (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.
Josep Feliu (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII) Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.
Nadal Feliu (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681) Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.
Ramon Feliu (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX) Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.
(Catalunya, segle XI)
Filla del comte Ermengol III d’Urgell i de la primera muller d’aquest, Clemència.
Es casà amb Sanç Ramir d’Aragó.
(Catalunya, segle IX – segle X)
Vicari del comte Guifré I de Barcelona, a qui ajudà en la conquesta i el repoblament de la plana de Vic. El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme (Ripollès).
Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l’església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer.
Isidre Febrer (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. Guardià del monestir d’Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.
Joan Febrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I d’Antequera prop d’Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s’hi negà.
Tomàs Febrer (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772) Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.
(Catalunya, segle XIX)
Metge. Estudiós del còlera, anà a Polònia per estudiar l’epidèmia.
Publicà una memòria sobre les observacions fetes, editada a Madrid el 1832.
(Catalunya, segle XVI)
Notari i oficial del consell municipal de Barcelona.
Prosseguí la redacció del Dietari de l’antic Consell Barceloní.
Bartomeu de Falcs (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena.
Pere Falcs (Catalunya, segle XIV – segle XV) Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I d’Antequera prop de l’emperador d’Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent.
Dades dels Països Catalans 