(pop: Tosquers o Tosqueres) Poble (162 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l’actual.
Es formà al voltant del castell de Dosquers, fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes; passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal.
L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí. Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l’hostal de Dosquers.
L’antic terme comprenia també els veïnats d’Usall, la Riera i Vila-rodona.
Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola.
La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells.
De l’antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d’una partida (camp del Castell).
A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l’hostal de Dòrria.
(ant: la Cruïllada o Sacruïllada) Poble, a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d’Ondara (a la vora del qual hi hagué l’església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada).
És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó (conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella).
El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere.
Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà, als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l’antic castell de Curull, que n’era el centre.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (segle XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà.
El segle XIX formà un municipi amb la Vola.
(o Greixenturri) Llogaret, fins al 1965 pertanyia al terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia (Sant Cristòfol), esmentada ja el 930, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507.
L’antic castell de Creixenturri, arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà, el qual el reféu; passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles (segle XIV) i, finalment, als abats de Sant Joan de les Abadesses.
Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les bandositats de nyerros i cadells, la imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al segle XVIII, santuari del Remei, molt reformat al segle XIX.
Poble (60 m alt), al sud-est del centre del municipi, a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
L’església actual (construïda el 1779) és santuari de la Mare de Déu de Creixell, imatge d’alabastre policromat del segle XV. No hi ha restes ni de la capella anterior (dotada per Dalmau de Creixell el 1219 a favor del priorat de Lledó) ni de la força (o castell) de Creixell, dins el clos de la qual aquella fou bastida.
El castell era, com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d’Empúries. El 1276 l’infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós.
Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós, Borrassà i Romanyà de Besalú, al segle XIV ja n’era Pontós el castell més important.
Poble, a l’esquerra del riu de Cornet, afluent per l’esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel sud-oest, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent.
L’església parroquial (Santa Maria), romànica (fi del segle XII), té un notable portal.
Dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al segle XIV.
Antic castell. Dominava la vall de Sau, situat probablement al límit amb el terme de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força.
És esmentat ja el segle X.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l’actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055.
Fou dels comtes de Barcelona (segle XI) i dels d’Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.
En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del març 1938 fins al gener 1939; la població restà molt destruïda.
L’antic municipi comprenia, també, l’antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l’hostal de Jaume de l’Obac.
Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i de Caputxins, la ciutat.
Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada.
Dades dels Països Catalans 