Arxiu d'etiquetes: castells

Serrallonga (Vallespir)

9 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013)

(fr: Serralongue) Situat a l’alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l’Alt Empordà.

Conreus d’arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d’estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat.

El poble és al voltant de l’església parroquial romànica (segle XII), d’una sola nau i un absis i amb un interessant portal.

Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares.

Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l’antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l’honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.

Serra de Portaceli (Camp de Túria)

10 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,29 km2, 330 m alt, 3.142 hab (2015)

(o Serra; ant: Serra de Nàquera) Situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional de la serra Portaceli de Calderona, reguen el terme el barranc homònim i el del Sabater, entre d’altres.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; de secà produeix oliveres, garrofers i cirerers, i de regadiu, amb aprofitament d’aigües de deus, hortalisses i cítrics. Pedreres de marbre. Explotació de fonts d’aigües minerals. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències, que beneficien el sector de serveis i de la construcció. Àrea comercial de València.

Al poble hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i, a prop del nucli, les restes del castell de Serra, d’origen islàmic.

Dins el terme hi ha la famosa cartoixa de Portaceli, el despoblat de Ria, l’antic lloc de la Pobleta de Portaceli, la granja de la Torre de Portaceli i el mas de Brosseta.

Enllaç web: Ajuntament

Sella (Marina Baixa)

11 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,72 km2, 419 m alt, 588 hab (2015)

Situat a la façana marítima de la serralada pre-bètica valenciana, a la falda de la serra d’Aitana, a la vall que forma el riu de Sella. Hi ha pinedes i alguns alzinars i pastures.

Economia agrícola, és conrea gran part del terme i, gràcies a l’aprofitament de les deus és possible una agricultura de regadiu (cítrics), però hi prepondera el secà; s’hi conreen fruiters i blat. Àrea comercial d’Alacant. Població en constant descens durant tot el segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la penya de Sella, a la capçalera del riu, sota el turó on s’aixeca el castell de Sella; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alcàntera, de Tagarina, de l’Aguilar, d’Almussent i de la Real.

Segart (Camp de Morvedre)

4 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 6,64 km2, 267 m alt, 170 hab (2015)

Situat al centre de la serra de la Calderona (mola de Segart, 565 m alt). Drena el terme la capçalera del barranc de Segart, afluent per la dreta del Palància. El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura de secà; els conreus predominants són les oliveres, els garrofers i els tarongers. Ramaderia de llana. Lloc d’estiueig i segones residències (hi abunden les urbanitzacions). Àrea comercial de València.

El poble és a la capçalera del barranc de Segart. El castell de Segart, d’origen islàmic, encara és conserva. Eclesiàsticament depèn d’Albalat dels Tarongers, municipi al qual estigué incorporat fins al 1846.

Enllaç web: Ajuntament

Sautó (Conflent)

3 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,43 km2, 1.548 m alt, 93 hab (2013)

(ant: Saltó, fr: Sauto) Situat a la vall alta de la Tet, a l’extrem oest de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya. El terme és molt muntanyós i hi abunden les pastures.

Agricultura amb conreus de cereals de secà i patates. Ramaderia bovina i ovina. Central hidroelèctrica de la Cassanya.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó, el campanar de la qual era una torre de guaita; conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà.

El municipi inclou, també, el poble de Fetges i el veïnat de la Cassanya.

El lloc és esmentat ja el 985 i havia estat possessió del monestir de Cuixà.

Saorra (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,88 km2, 674 m alt, 369 hab (2013)

(fr: Sahorre) Situat a la vall mitjana del riu de Saorra, afluent de la dreta de la Tet, i accidentat en part pel massís del Canigó.

Economia agrícola; els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters) s’estenen al fons de la vall; a més s’hi conreen cereals de secà. Activitat ramadera (bestiar boví, oví, cabrum i equí). Mineria (abans de ferro i actualment de fluorita).

El poble ha baixat vers la plana, vora el riu; esglésies de Sant Esteve (esmentada ja el 1163 i amb un campanar de planta quadrada) i de Sant Cebrià (conserva unes pintures murals del segle XVII). Es conserva també l’antic castell de Saorra.

Comprèn el poble de Torèn.

Santa Pola (Baix Vinalopó)

20 Respostes

Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 58,6 km2, 6 m alt, 31.657 hab (2015)

Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d’Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística.

Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt d’ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Àrea comercial d’Alacant. Població en continu ascens.

La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,39 km2, 4 m alt, 9.851 hab (2013)

(fr: Saint-Laurent-de-la-Salanque) Situat al centre de la Salanca, a l’esquerra del riu Aglí, i al sud de l’estany de Salses.

Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l’obtenció d’hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. Àrea comercial de Perpinyà. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els últims decennis del segle XX.

La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç.

Al tercer decenni del segle XX el terme del Barcarès, s’independitzà administrativament.

Sant Joan de Pladecorts (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 10,62 km2, 100 m alt, 2.055 hab (2013)

(ant: Sant Joan de Pagès, fr: Saint-Jean-Pla-de-Corts) Situat a la conca mitjana del Tec, al Baix Vallespir.

Economia agrícola: al regadiu es conreen fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers); hi ha conreus, també, d’hortalisses i vinya. Producció de vi. Hi té importància la ramaderia (bestiar oví i cabrum). Petita indústria. Població en ascens.

El poble és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XIII). Hi ha restes de l’antic castell de Sant Joan de Pladecorts (construït el 1189).

El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d’Olius.

Borró

1 Resposta

(Ròtova, Safor)

Antic castell (288 m alt), d’origen islàmic, actualment enrunat, situat a l’esquerra del riu de Vernissa.

El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d’un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se’n separà el terme d’Almiserà.